Diumenge XXIV de durant l'any

Amor i perdó il·limitats

1. Al discurs a la comunitat Jesús assegura la seva presència entre nosaltres. Ell es fa present on n’hi ha dos o tres de reunits en el seu nom. Però no garanteix que per això les relacions entre els dos o tres o milers de reunits en el seu nom les relacions mútues funcionin com una màquina ben greixada. De tant en tant grinyolen i cal amorosir-les amb l’oli del perdó.

2. El Papa Francesc ofereix tres píndoles perquè la comunitat o el grup familiar o veïnal funcioni: Sisplau, gràcies, perdoni. Delicadesa quan demanis, agraeix tantes coses que reps dels altres, demana perdó, quan ni que sigui sense voler has molestat.

3. Perdonar? Quantes vegades? Perdonar entre els antics era més aviat senyal de covardia. S’imposava la revenja. Ull per ull i dent per dent. Però per al cristià la contrapartida de la venjança és el perdó sense límits. Amor i perdó il·limitats.

4. Quantes vegades? Sou fills del Pare celestial. Comporteu-vos com Ell. Ell ens perdona sempre. El talent no era cap broma. Era un pes entre 25 i 30 kg d’or o de plata. 10.000 talents equivalia a 340.000 kg de plata. O si voleu el jornal de 16.000 homes durant 10 anys. Gairebé res.

5. Com era possible que un funcionari acumulés un deute tan descomunal? Avui ho podem comprendre bé. El rescat de la banca ha costat pel capbaix 50 milions, dels quals el magnànim govern en perdona 40 als qui per la seva mala administració, de la incompetència o de la mala fe l’han fet necessari i alhora exigeix sense pietat els sis milions presumptament malgastats per uns altres.

6. Conec una persona que, quan diu el parenostre –si el diu–, s’atura abans del “Perdoneu les nostres culpes” o bé s’ho salta. Se sent incapaç de perdonar. En el fons confon el sentiment que li ha causat l’ofensor amb el ressentiment. No pot deixar de sentir i revoltar-se davant del fet. Però pot evitar el ressentiment. Pot deixar de gratar-se la ferida per mantenir-la viva i així mantenir viu el seu rancor, la seva raó per no perdonar.

7. Perdono, però no oblido. És possible. Convé recordar el qui, el com, el quan et van ofendre, per no repetir la topada. Però mai covar rancúnia que et podreix la sang i et dóna un mal viure.

8. Quan resem el parenostre a la missa paro l’orella. Com que crec que el meu veí és sincer i de bon cor, em sento tot content i perdonat d’ell i del mateix Pare del cel. Perdoneu-nos com nosaltres perdonem. I més quan rebo el gest de la pau. Surto de missa amb el cor ample i esponjós.

9. En vida i en mort som del Senyor, ens diu sant Pau. Quan no perdono l’ofensor, em constitueixo en jutge. Però jutge només ho és el Senyor. Qui agenollat davant el Senyor gosarà negar-se a fer les paus i perdonar? Quan jo seré capaç d’estimar i de donar la vida per l’altre, hauré superat totes les diferències, tots els prejudicis, ressentiments i tancaments que em priven de perdonar

10. Anem-nos cap a casa en pau perquè el Pare ens ha perdonat des del moment que ens ha ensenyat a perdonar. Mirem de resar amb sinceritat i generositat el Pare nostre en família. Potser haurem trobat la manera de superar divisions o enemistats que no ens deixen viure com voldríem.