Diumenge XXV de durant l'any

Tothom és convidat a la vinya del Senyor

1. Abans de llegir l’evangeli d’avui, convé llegir i rellegir les paraules d’Isaïes: «Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.» I el salm:

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

2. La paràbola ens trenca totes les oracions. L’amo comença pels darrers i els paga el mateix jornal que als primers que han aguantat el pes i la calda del dia... No s’hi val! No i no! No és just! Realment els pensaments del Senyor són ben diferents dels nostres. Què ens vol dir amb aquesta paràbola?... Com comprendre-la avui:

3. Primer, jo miraria de posar-me dins la pell del pobre que ha estat tot el dia a la plaça palplantat esperant que algú el llogués: es neuleix veient passar el temps sense que ningú no el llogui, mentre la dona i els fills esperen el seu jornal per ficar-se a la boca algun rosegó de pa. Quan el cobra, se li obren els ulls com taronges veient la generositat de l’amo ¡un denari! El sou d’un dia sencer de feina.

4. Diu un proverbi indi: abans de jutjar ningú, camina tres llunes amb els seus mocassins... Posa’t en la pell del treballador feliç de poder treballar mal que sigui una hora.

5. Segon, faria per mirar les persones amb els ulls de Déu i estimar-les amb el cor de Déu... És l’única manera de copsar aquesta meravella de l’amor de Déu. Déu no ens estima pel que fem o pel que anhelem, ni perquè som bons o ni perquè som dolents, o savis o ignorants, o rics o pobres, sinó perquè és Pare i ens estima com a fills. Què voleu que faci un Pare, si no? Què faríeu vosaltres?

6. Això ho entenen els darrers i els petits i els publicans i les prostitutes i els pecadors i les pecadores. S’han sentit estimats gratuïtament per Déu. No li podien presentar cap full de serveis. I Jesús els acull, els estima, se’ls posa al seu costat. Aneu també vosaltres a treballar a la meva vinya.

7. Els savis i els entesos, els qui es creuen i són bons... no ho entenen. Es creuen amb drets. Hi tenen dret, exigeixen com un dret. Són incapaços de copsar l’amor gratuït de Déu.

8. Jesús ens parlarà en altres paràboles de responsabilitat i de fer rendir els talents de Déu no pas per assolir un guany més gran, sinó per respondre sense mesura a l’amor sense mesura de Déu.