Diumenge XXVI de durant l'any

Una galeria de personatges

1. Avui podem contemplar una galeria de personatges:1) del no però sí. 2) del sí però no. 3) del SÍ total

2. del no però si : Fill vés-te’n a obrir la botiga. – No hi vull anar! Però, pobre pare. Tant que m’estima i jo tan esquerp… I se’n va a la feina.

3. del sí però no. Fill, vés a l’oficina. Oh i tant! Només caldria. El que maneu… Surt al carrer tot mudat i, en comptes d’anar-se’n a la feina, se’n va primer al bar de la cantonada i remata el dia a la discoteca amb els seus amics. I el pare? Pobre, ja repapieja.

4. El primer noi, si ha respost malament de bon primer, després té l’elegància de penedir-se’n i fa el que el pare volia. Representa els israelites «pecadors», poc complidors de la Llei que, quan senten els sermons de Joan Baptista, canvien de vida. L’altre noi, de bones paraules, buit de cap i de cor i, a sobre tan cofoi d’ell mateix, representa els grans sacerdots i els notables del poble. Es creuen sants i segurs recolzats tranquil·lament en el temple del Senyor i en el coneixement de la Llei. Qui els pot donar lliçons? Per això no es poden convertir.

5. Jesús els diu: Els publicans i les prostitutes us passen al davant en el reconeixement de Déu com a Senyor. Perquè no vau creure Joan Baptista que feia una vida de sant. En canvi, els publicans i les prostitutes el van creure i van canviar de vida.

6. del SÍ total. ¿Per què ens costa tant als homes i a les dones ser simplement allò que som: homes i dones? És per això que el Pare del cel diu al seu Fill: Au, fes-te’n un d’ells i ensenya’ls a ser allò que són, imatges i semblança de Déu. El Fill creu a la primera. No s’arrapa a la seva condició divina sinó que pren la condició d’esclau, l’esglaó més baix de la societat.

7. Entra de ple en el joc i en el xoc de les llibertats. Viu com un home qualsevol, sense privilegis ni tracte especial, sense sortir-se’n ni per dalt –fent-se passar per déu– ni per baix, renegant de la seva condició per por o per llagoteria. Això li comportarà l’enemistat dels poders religiosos i polítics que el duran a la creu, el suplici dels esclaus, la mort més ignominiosa.

8. Això sí, al terme del viatge de Déu a Déu, el Fill recupera la seva dignitat suprema: És el Senyor i comparteix el poder amorós i salvador del Pare. I tota llengua reconeix i proclama que Jesucrist és SENYOR perquè Déu Pare sigui conegut i estimat. Jesús en la seva humanitat, home entre els homes ha estat i és la presència visible i amorosa del Pare en el món.

9. Sant Pau ens exhorta a tenir els mateixos sentiments de Crist que reuneix tots els grans valors humans: el coratge, l’amor que asserena i conforta, el goig de l’Esperit, el cor compassiu. Així mantindrem la unanimitat i l’harmonia en el mateix amor. Mirarem amb uns ulls tan nets els altres que els tindrem com a persones excel·lents, fins més excel·lents que nosaltres.

10. Jesús resumí la seva vida en el món en una frase: He sortit del Pare i he vingut al món. Ara deixo el món i me’n torno al Pare. És també la frase que resumeix la nostra vida. També nosaltres som fruit de l’amor de Déu i som cridats a compartir el seu amor i la seva vida. La nostra vida, el nostre camí de Déu cap a Déu, pot ser com la de Jesús: passar fent el bé. Es pot assolir una humanitat més plena? Diguem sí a l’amor, a la vida, a la veritat, a la llibertat. Sí, perquè podem!