Lectio divina on line 132 (Setmana del 2 al 8 de novembre)

Text bíblic: LES DEU NOIES · Mt 25, 1-13
Diumenge XXXII any A

Llavors al regne de Déu li passarà com a deu noies que sortiren a esperar el nuvi amb les seves llànties. Cinc d’elles eren eixelebrades, i cinc assenyades. Les eixelebrades duien llànties, però no se’n van endur oli de reserva. En canvi, les assenyades, sí: van endur-se’n ampolles juntament amb les llànties. Com que el nuvi no acabava d’arribar, es van anar ensopint totes fins que es van adormir. A mitjanit, ressonà un crit:

“Ei! que ve el nuvi! Sortiu a rebre’l!”

Llavors es van desvetllar totes aquelles noies i van preparar les seves llànties. Però les eixelebrades van dir a les assenyades:

“Deu-nos oli del vostre, perquè se’ns apaguen les llànties”.

Però les assenyades van respondre:

“Ni pensar-hi! No en tenim pas prou per a totes. Valdrà més que aneu a la botiga i que us en compreu”.

Mentre anaven a comprar-ne, va arribar el nuvi, i les qui estaven a punt van entrar amb ell a les noces. I van tancar la porta. Més endavant arriben també les altres noies, dient:

“Senyor, senyor! Obre’ns!”

Però ell els respongué:

“De debò que no us conec!”

Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora.

-------------------------

Què diu el text?
¿En quin dels dos grups de noies, en general, pots situar-te?
Si som a un mig i mig, quan vingui el Senyor, què farem, on serem, què direm...?
Què et demana avui la Paraula?

-------------------------

Comentari per a ser llegit abans o després de la Lectio.

-EL TEXT-

Són llànties, no torxes. Algunes traduccions prefereixen el mot “torxes”, segurament perquè són més vistoses, però el mot no és versemblant. Les torxes són per a l’àmbit exterior o mig exterior perquè fumegen; però, a l’interior, ennegreixen parets, catifes i tapissos. La torxa era formada per branques de sarments ben lligades i untades d’oli, amb un raig d’oli de tant en tant per a seguir il·luminant. La llàntia d’oli il·lumina interiors amb suavitat, és manté encesa una bona estona i fa poc fum. Aquest costum, a l’Orient Mitjà, l’hem presenciat alguna vegada, avui, però, acompanyant la núvia. La paràbola de les deu noies, cinc i cinc, és prou entenedora. Cal tenir en compte, però, que la intenció de Jesús és una recomanació: “VETLLEU...”

-EL CONTEXT-

Aquesta paràbola és exclusiva de Mateu i el seu ensenyament es relaciona amb el capítol 25, 21-23 també de Mateu, on el criat fidel té la mateixa actitud que les noies assenyades. És bo també fer una lectura de Lc 12, 41-48 i veure’n el paral·lelisme. Jesús insisteix en la necessitat de la vigilància per a tots. Els detalls de la narració avisen lo inesperat de l’arribada i les conseqüències de les dues actituds ben diferents en l’espera.

El que distingeix les cinc noies respectives d’un grup i l’altre no és precisament que s’adormin o estiguin despertes, sinó si estan preparades per a la vinguda del nuvi, arribi l’hora que arribi. Els deixebles de Jesús han de ser previsors i ser conscients de que el Senyor pot arribar a qualsevol moment.

-AQUÍ i AVUI-

La paràbola es refereix a la segona vinguda de Jesús, molt oportuna ara que anirem tancant l’any litúrgic. Nosaltres vivim en l’intermedi d’espai i temps entre la Resurrecció de Jesús i la seva Vinguda definitiva. L’espai i temps es fondran per a deixar pas al regne definitiu de l’Amor Etern. Adonem-nos que la negació de les noies assenyades a compartir l’oli és un recurs literari per a fer-nos comprendre que la preparació requerida és personal i intransferible. La resposta de l’espòs, ja entrat a la casa, a les noies desassenyades, deixa clar que en el nostre pas per aquesta vida temporal, si hem malgastat el temps en tonteries de satisfacció immediata, haurem perdut el temps, la nostra persona no s’haurà realitzat segons el disseny de Déu en regalar-nos aquesta existència. Ens haurem exclòs irresponsablement de les NOCES de l’ANYELL, com diu el llibre de l’Apocalipsi.

-COMPLEMENTS DE L’EVANGELI-

– Primera lectura, Sv 6,12-16: “...el qui cerquen la saviesa la troben...”
– Pregària amb el salm 63 (62): “... sóc feliç a les vostres ales”.
– Segona lectura, 1Te 4, 13-18: ”...Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en Ell”