Gràcies, Senyor, per no carregar-nos
amb prescripcions complicades,
sinó que ens convides a avançar pel camí de l’amor.
Ensenya’ns a estimar-te,
a voler estar amb Tu,
a desitjar el que Tu desitges,
a rebre’t en els sagraments,
a escoltar la teva veu en la Paraula,
a trobar-te en els germans necessitats,
a experimentar-te en el més profund del cor.
Ensenya’ns a acollir el teu amor
per tal que t’estimem
tot reflectint la llum que ens dones.
Perquè per nosaltres mateixos
no som capaços,
som egoistes.
Però quan ens sentim estimats,
s’encén la flama de l’amor,
creix la generositat,
ens tornem solidaris,
podem perdonar, tenim força per posar-nos al servei del proïsme.
Aleshores podem estimar els altres
tal com Tu ens estimes,
perquè ho fem amb el teu amor.
Et beneïm perquè ets el Déu que ens salva
dels nostres egoismes,
guareixes les ferides del nostre cor
perquè puguem estimar de debò.