La parròquia Sant Ignasi acomiada al P. Marc Vilarasau

27/10/2013
Galeria de fotos: 
Tema: 

Era d’esperar que avui al vespre, 26 d’octubre, quedés petita l’església parroquial de Sant Ignasi de Loiola, de Lleida, per acollir a totes les persones que han volgut recordar el jesuïta Marc Vilarassau, traspassat el passat dia 15. L’església ha quedat plena de gom a gom, a més a més de la capella del Santíssim i el vestíbul. I és que el Marc es feia estimar i per això tenia tants amics.

Com ha dit el bisbe Joan, hem compartit sentiments i esperances. Emocions contingudes i alguna que altra llàgrima al llarg de la celebració, tant en els testimonis que han parlat, com en la resta de la gent. Ells han donat gràcies al Marc pel seu testimoni de vida i per ajudar-les a estimar i seguir Jesús. Especialment emotiu ha estat el testimoni de la Dra. Mercè Almirall, que ha explicat la reacció del Marc en comunicar-li que tenia càncer: Cada dia em poso en les mans de Déu i ara, en la malaltia, també.  

La celebració ha començat amb un audiovisual que recollia fotos del Marc en diverses activitats pastorals, principalment amb joves. Un Marc ple de vida, feliç amb la seva tasca i que sabia encomanar il·lusió pel fet de seguir el Crist. També hem sentit la seva veu, ja malalt, tot parlant de l’acceptació de la malaltia. Acceptació fins al final en que, moments abans de morir, deia ”Estic en pau. Puc marxar”.

Tot i que l’eucaristia la presidia el bisbe Piris, l’homilia l'ha fet el jesuïta Alexis Bueno, fillol de confirmació del Marc qui, abans de parlar del seu padrí, ha agraït al bisbe Joan la seva presència. I ha dit d’ell que té detalls molt humans amb les persones i que és un pare per l’Església de Lleida. Del Marc ha dit que era una persona enamorada de Jesús. I enllaçant amb l’evangeli del dia, la paràbola del fariseu i el publicà, ha destacat que tots tenim alguna cosa de fariseus i publicans, i que aquesta paràbola posa de manifest que la salvació de Déu és per a tothom. Aquesta és la bona notícia de Jesús i el que va seduir el Marc. La fe, ens arriba a través de les persones, i el Marc ha deixat petjada per conduir-nos a Jesús.

Al llarg de l’eucaristia s’han dit coses molt boniques del Marc que, els qui el coneixien sabem que són veritat. I és de suposar que les persones que n’han participat el coneixien, però en el cas que hi hagués algú que no el conegués, a ben segur que després de sentir tot el que s’ha dit d’ell, i veure l’emoció i estimació dels qui han parlat, tindria desitjos de conèixer-lo.

En acabar, el bisbe Joan ha dit que ara que el nostre amic Marc està prop de Déu ho hem d’aprofitar i adreçar-nos a ell. De fet, al llarg de la celebració ja ho hem fet. L’hem pregat per les vocacions a la vida cristiana i l’hem encomanat l’Església diocesana de Lleida.

Ha estat una celebració pausada, molt ben preparada, amb cants acompanyats de guitarres i altres instruments, dins d’una comunitat cristiana viva, amb bona presència de joves, que han recordat una de les màximes del Marc: “La diferència entre donar-ho tot o donar-ho quasi tot és infinita”.

Estimat Marc, prega per nosaltres, i ajuda’ns a enamorar-nos de Jesús com tu ho vas fer.

Conxita López Torres