Glosa del bisbe Salvador sobre la beatificació de màrtirs claretians

Dissabte 21 d’octubre, seran beatificats 109 màrtirs (sacerdots, germans i estudiants) de la Congregació dels Fills del Cor de Maria (Claretians) a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Aquest esdeveniment eclesial ja va ser anunciat el passat mes de desembre, quan el Papa va aprovar l’expedient presentat per la Congregació de les Causes dels Sants, iniciat l’any 1948. Van ser màrtirs de la persecució religiosa dels anys trenta del passat segle a Espanya. Deu van néixer en poblacions de la nostra diòcesi.

Aquest comentari setmanal és un bon motiu per manifestar la nostra profunda alegria pel testimoniatge de vida de tants catòlics que es van negar a renunciar a la seva fe en Jesucrist. Anem a venerar la seva memòria i, a partir de la seva beatificació, a demanar la seva intercessió perquè el Senyor ens concedeixi el coratge suficient per viure i anunciar l’Evangeli. També hi ha un motiu afegit, el reconeixement piadós a les famílies dels màrtirs que viuen a la demarcació diocesana i el reconeixement a la parròquia de la nostra ciutat regentada per la comunitat claretiana, el carisma del qual beneficia tota la feligresia. Tots ens vam unir a les seves oracions i els agraïm la memòria mantinguda al llarg dels anys.

L’Església actual no fa res de nou pel que fa als màrtirs. Continua la tradició de sempre, que comença en els textos del llibre dels Fets dels Apòstols, amb el martiri de sant Esteve, i en les Cartes dels Apòstols amb referències clares a ser testimonis autèntics de la Resurrecció del Senyor. Perquè aquesta és la primera accepció de màrtir. Així els anomenaran els Sants Pares en els seus escrits dels primers segles de l’era cristiana, durant les persecucions romanes. Hi ha textos preciosos amb admiració per la fortalesa dels màrtirs que se sabien conduïts a la mort, amb la custòdia sagrada en les seves tombes, amb la veneració de les seves relíquies i amb el record de la seva memòria, en la litúrgia i en la pròpia comunitat.

En totes les èpoques de la història i en molts països hi ha hagut multitud de cristians perseguits per la seva fe i condemnats a mort per no voler renunciar-hi. En l’actualitat tenim molts exemples narrats de forma immediata i que colpegen la nostra consciència. El mateix va passar en aquells anys del segle XX. Tots coneixem testimonis admirables en els moments finals de les seves vides, perquè ens els han explicat a les nostres famílies o perquè els hem llegit en innombrables escrits i estudis històrics. En tots ells és clara la capacitat del perdó a cada un dels perseguidors i botxins i la manifestació verbal d’aquesta actitud, posant sempre les vides de víctimes i victimaris en mans de Déu. Al costat d’això, la pietat, la fortalesa i l’esperança que s’inoculava en les seves vides per la gràcia divina.

No dóna per a més explicacions aquest breu comentari. Em sembla obligat, com a Bisbe, informar tota la diòcesi d’aquest esdeveniment, convidant a quants puguin a participar-hi i a sol·licitar, per la intercessió dels màrtirs, valentia en el testimoni que cadascú ha de donar de la seva fe. Deixo constància del nom, edat i origen dels deu màrtirs de la nostra diòcesi: Evarist Bueria Biosca (23 anys), de Montoliu de Lleida; Àngel Dolcet Agustí (22), de Soses; Josep Ferrer Escolà (58), d’Alsamora; Manuel Font Font (59), de Torrebesses; Lluís Jové Pach (64), de Lleida; Gener Piñol Ricart (21), dels Torms; Josep Ros Nadal (59), d’Artesa de Lleida; Artur Tamarit Pinyol (23) y Remigi Tamarit Pinyol (25), del Soleràs; i Manuel Torres Nicolau (61), d’Almacelles.

Salvador Giménez Valls
Bisbe de Lleida