L’aplec martirial al Mas Claret recorda els màrtirs de tots els temps
Amb una agradable temperatura, però amb un vent que obligava a aguantar fortament els fulls de la litúrgia, un bon grup de persones de la família claretiana de Catalunya, i altres vingudes des de l’Aragó, han celebrat el passat diumenge 15 de setembre, el tradicional Aplec Martirial al Mas Claret, que des de l’any 1943 que es va començar amb una solemne romeria des de Cervera, ja mai més s’ha interromput.
Aquest aplec que se celebra el tercer diumenge de setembre, enguany ha coincidit amb la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, figura molt lligada al sofriment del martiri. L’any passat va ser un acte diferent per explicitar la beatificació dels màrtirs claretians. Enguany, però, ha recuperat el format de sempre començant amb un viacrucis que, amb les diferents estacions i el cant dels goigs dels màrtirs del Mas Claret, recorda els últims moments de les vides d’aguns missioners claretians màrtirs, víctimes de la revolució de l’any 1936. La processó cap al lloc on van ser afusellats, ha recorregut el camí dels màrtirs, el mateix que feren els claretians d’aquesta casa, lligats de dos en dos. Enguany s’han recordat de manera especial quatre dels missioners que pertanyien a la comunitat de Cervera.
L’eucaristia, memorial del primer màrtir, que és Crist mort i ressuscitat, ha estat el memorial dels màrtirs claretians. No només del grup que va ser mort en aquest indret a la tardor de 1936, sinó de tots els màrtirs claretians: dels més de 180 que l’Església ha declarat beats, i també de tots aquells que, des de l’any 1868 fins als nostres dies, han estat assassinats pel fet de ser religiosos i de predicar l’Evangeli.
Sense oblidar els màrtirs esmentats, el claretià Josep Roca que ha presidit l’eucaristia, ha convidat a tenir la mirada i el cor oberts als centenars de màrtirs que cada any hi ha al món: homes i dones, joves i ancians, que són morts o empresonats per viure la seva fe molt a fons, per seguir Jesús molt de prop, anunciant i vivint el seu Evangeli, en definitiva, per ser creients en Jesucrist. Així mateix, engrescà tothom a creure en la resurrecció, i a renovar l’esperança sent la terra bona on la llavor de la sang dels màrtirs pugui donar bons fruits. I encara més, animà a que cadascú es qüestioni fins a on estaria disposat a arribar per motius de fe, si perilla la seva vida.
Es cantà amb entusiasme el popular “Crec en un Déu” de Romeu, el mateix que cantaven alguns màrtirs camí del martiri.
Després de la missa tingué lloc un apartat d’agraïments: als claretians, els preveres de la Segarra que cada any hi participen, la comunitat de Lleida que prepara la logística, el Sr. Rius que condiciona el lloc de trobada, etc. Es van donar alguns avisos sobre Enllaç Solidari, la nova Província claretiana “Sant Pau” que es farà realitat el dia 1 de gener de 2020, el Butlletí de notícies claretianes, etc.
Entre tanta informació cal destacar una notícia molt agradable, que va ser sorpresa per a tothom: la jove Sabina Vall Farré, que ha fet un treball de recerca sobre el Mas Claret i els seus màrtirs, ha estat guardonada per aquest treball en tres ocasions: 1) Primer premi Comarcal de la Segarra, 2) Segon premi de la Universitat de Vic, 3) Premi de Recerca Jove, de la Generalitat de Catalunya. La seva mare, present a l’acte, va lliurar una còpia del treball al P. Provincial, per a coneixement de la comunitat claretiana.
La cerimònia acabà amb el cant del Virolai, d’especial significat, donat que els màrtirs del Mas Claret havien amagat en aquell indret una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que actualment es venera en la Casa Provincial.
I com sempre, abans de retornar a casa, un berenar mentre es compartien records i vivències.
Conxita López Torres