Diumenge XXXI de durant l'any

JO he vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut

Avui Jesús amb la història de Zaqueu provoca un gran escàndol. Es mira amb amor Zaqueu, el publicà petit d’estatura i famós pel fet de ser cap de publicans. L’home estava interessat en conèixer aquest personatge, com a una mena de futbolista estrella de qui tothom parla i que es deixa veure a la ciutat.

Jesús envoltat de molta gent estava entrant a l’antiga i rica Jericó. El baixet Zaqueu que vol veure Jesús tant sí com no, s’enfila a un sicòmor. L’interessa més poder veure Jesús que no pas evitar les burles que se li puguin fer enfilat dalt d’un arbre. I li resulta molt bé.

Jesús en passar a prop alçà els ulls i es mirà aquell home enfilat a la figuera. Li digué en veu forta: Zaqueu, baixa de pressa, que avui he de quedar a casa teva.

I l’escriptor comenta: Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador.

Fins aquí la primera part. Sortosament ja ens hem anat acostumant al significat simbòlic i lluminós dels detalls bíblics, i que ens assenyalen a nosaltres també els lectors del segle XXI:

- Un home ric i pecador intenta veure Jesús: nosaltres, tu i jo, tenim grans desitjos de conèixer Jesús. I com Zaqueu ens arrisquem.

- La multitud li ho impedia: Entre la nostra gent i enmig del bullici que ens envolta, ens costa de distingir la presència i la veu del Senyor.

- Jesús alçà els ulls vers l’home dalt l’arbre: En la nostra vida el Senyor porta la iniciativa. Ell és qui ens estima primer, Ell és qui ens deixa sentir la seva veu, i que en la nostra recerca divagant i borrosa ens mira als ulls, ens comunica la seva Paraula i ens dona l’alè del seu Esperit.

- Tothom criticava que Jesús s’hagués fixat en un home així. Els qui intentem fer-ne de la vida una resposta al Senyor, avui ho tenim difícil: sentim sobre nosaltres el to sovint despectiu i fins i tot agressiu entorn al nostre món religiós.

I ve la segona part.

- Jesús ja és a casa de Zaqueu. La mirada del Mestre ha canviat el cor del pecador, l’home marginat de la societat. Què ha passat entre Zaqueu i Jesús? Quin diàleg, quins sentiments? Seria per nosaltres satisfer la curiositat. Però no cal perquè el missatge ens arriba en directe: Jesús ha passat per sobre la mala consciència i les activitats injustes d’aquell home explotador i s’ha fixat en la seva persona. I l’intercanvi cordial amb Jesús n’ha fet d’ell un home nou.

- Zaqueu: Ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.

 - Jesús: Avui s’ha salvat aquesta casa ja que aquest home també és fill d’Abraham. I sentencia:

És que jo he vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.

Ens hi aturem:

- Però Zaqueu es posà dret: A un paralític Jesús li digué un dia, aixeca’t i camina.

 Aquí també. De manera diversa hi trobo el mateix sentit profund: estem caiguts o decaiguts? Jesús ens diu: “aixeca’t i camina”. És agafats de la seva mà que ens aixequem. L’aixecar-se de Zaqueu m’expressa el seu canvi radical: era un egoista aprofitat i ara estimarà i compartirà. La seva vida ha canviat. Des d‘ara Jesús en serà la referència.

- Els meus béns seran pels pobres, restituiré quatre vegades més als qui hagi defraudat: Tota conversió a l’Evangeli té dues dimensions, la interior que consisteix a viure en l’amor de Déu i l’exterior que és expressió sensible, corporal, econòmica, social.

- Aquest home també és un fill d’Abraham: Tot home i dona són fills de Déu. Déu els mira com a fills. Tots i totes són cridats a una conversió que solament pot tenir lloc en el contacte amb Jesús, com succeí en Zaqueu. D’aquí ve que la missió fonamental de l’Església sigui atansar les persones a Jesús, evangelitzar. Per això ens entusiasmen les persones i grups que s’han encarnat en els marges de la societat i esdevenen presència visible de Jesús. Tots i totes som d’alguna manera als marges i la missió que Jesús ens encomana és la de ser llum, la llum del Crist en aquest món ple de foscors.

Som cridats en Jesús a buscar i salvar el que s’ha perdut.

Nosaltres som Zaqueu que necessita trobar-se amb Jesús. I som també Jesús que cerca de trobar-se amb Zaqueu.