Diumenge XXXIII de durant l'any

Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida

Les lectures dominicals ens han estat acompanyant a través de l’any Litúrgic i diumenge vinent ho segellarem amb la solemnitat de Jesucrist Rei. I l’altre ja serà primer diumenge d’Advent.

En aquest final de l’any som convidats a alçar la mirada vers l’arribada definitiva del Regne de Déu a la fi dels temps.I aixísensibilitzar-nos per a les properes celebracions del NADAL enla vinguda del Senyor Jesús al món.

Sovint, al capdavall dels fragments evangèlics, trobem una frase o sentència de Jesús que il·lumina tot el missatge del text. Avui la lectura és embolicada i els comentaristes tenen dificultat a aclarir-se. Sort que Jesús conclou la seva aterradora explicació apocalíptica, amb una invitació a perseverar enmig dels sofriments: “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.

De sofrences n’hi ha, tots en tenim, i tots podem ser solidaris amb les persones i famílies que sofreixen situacions difícils de salut, de convivència, de guerres, d’injustícies socials... Quan suportem amb pau i confiança les contradiccions de la vida, el Senyor s’hi posa: compartim les sofrences de Jesús i anem assolint un sentit ple de la nostra vida ara i per sempre.

En el temps en què Lluc escrivia l’evangeli les seves comunitats cristianes vivien situacions d’angoixa i desconcert: persecució dels jueus, poder opressor de l’imperi romà, martiris, traïcions, cansaments, defallences...

Aquí l’evangelista parteix d’un fet concret i molt gravat en la memòria i el cor de tots: La destrucció del Temple de Jerusalem. Comença: Alguns comentaven admirats la imponent bellesa del Temple. Jesús el digué: Tot això que esteu veient un dia serà destruït, no en quedarà pedra sobre pedra. Li pregunten: Senyor, quan serà i quins senyals ho faran preveure?

Llavors posa en boca de Jesús tota una evocació de textos profètics i apocalíptics sobre la fi del món. Aquí ja ens hi perdem una mica. ¿Es refereix a la fi del Temple o bé a la fi del món, o bé a la fi del Temple com a fi del món?

El llenguatge apocalíptic ens desconcerta perquè no forma part de les nostres literatures, llenguatge de símbols que els seus oients més o menys podien entendre però que a nosaltres se’ns escapen.

Jesús parla dels senyals que han de venir: de falsos profetes, de guerres, terratrèmols, fams i pestes... passaran fets espantosos i apareixeran en el cel grans amenaces... Però afegeix: no us alarmeu, tot això succeirà però no pas aviat.

Aquests esdeveniments apocalíptics hi han sigut sempre, hi són i hi seran. No és qüestió d’alarmar-se, sinó de perseverar amb mirada serena i esperançada.

Jesús afegeix: sereu perseguits, traïts, portats als tribunals, matats, tot per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni.

Jesús va enviar els seus deixebles a anar per tot el món a anunciar l’Evangeli. A donar-ne testimoni fins i tot amb el martiri. Això ho hem viscut a casa nostra i algunes persones grans encara ho recordem. Molts dels qui ens han precedit en la fe (seglars, religiosos i preveres) ara en son referència com a beats o sants. I també avui en alguns països els cristians pateixen persecució i martiri. Tots ells són i han estat testimonis.

Avui ens toca a nosaltres saber afrontar persecucions no sagnants, burles, menyspreus per causa de l’Evangeli. Ja ho va dir el Senyor: serà ocasió de donar testimoni!

Si has resseguit els subratllats amb lletra negreta, ja tens una clau per al missatge d’aquest evangeli l’evangeli.

La intenció de Jesús no és pas subratllar aquests fets, sinó infondre un missatge d’esperança que ens convida a viure amb responsabilitat el present. Déu sempre és amb nosaltres. (De la Missa de cada dia)