Commemoració dels Fidels difunts

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Santoral
Data: 
02/11/2019
Lectures
Lectura primera
Jb 19, 1.23-27a
Sé que el meu defensor viu
Lectura del llibre de Job:

Job respongué als seus amics: «Tant de bo que les meves paraules quedessin inscrites, gravades amb un cisell d'acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em fessin de testimoni. Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d'un altre».

Salm responsorial
Salm 24
A vós, Senyor, elevo la meva ànima.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que ens heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

Eixampleu el meu cor oprimit,
traieu-me de la meva dissort.
Mireu la meva aflicció i les meves penes,
i perdoneu-me tots els meus pecats.

Guardeu la meva vida i deslliureu-me;
m'he emparat en vós; que no en tingui un desengany.
La rectitud i la honradesa em salvaguarden,
perquè en vós tinc posada l'esperança.

Lectura segona
Fl 3, 20-21
Jesucrist transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips:

Germans, nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.

Evangeli
Mc 15, 33-39; 16, 1-6
Jesús llançà un gran crit i expirà
Lectura de l'evangeli segons sant Marc:

Arribat el migdia s'estemgué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja tarda Jesús cridà amb tota la força: «Elohi, Elohi, lamà sabactani?» Que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?» Alguns dels qui eren allí deien: «Mireu com crida Elies». Un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya perquè begués, i deia: «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo». Jesús llançà un gran crit i expirà. En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió que estava dret davant d'ell, quan veié com havia expirat, digué: «És veritat, aquest home era Fill de Déu».

[Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques, per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles es preguntaven: «¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l'entrada del sepulcre?» Llavors alçaren els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren.

Ell els diu: «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat».]