Corpus Christi

El Cos lliurat i l a Sang vessada

(Avui em permeto de copiar la meva carta amiga del Corpus, any 2021.)

La diada del Corpus va arrelar fort en el nostre poble ansiós de vida, de color, de llum, de flors, de llibertat i alegria. Encara avui després de travessar tants canvis el Corpus té un ressò en el cor del poble que es manifesta en les catifes de flors a carrers, en les solemnes processons, l’ou com balla, la Patum de Berga, les enramades de Sallent...

Dins el feix de les manifestacions populars del Corpus hi ha el tresor amagat d’una Aliança d’amor entre el Senyor i nosaltres: el Cos lliurat de Crist i la Sang de l’Aliança Nova i eterna.

Tot va començar en un sopar pasqual. El sopar de la pasqua jueva en què el poble d’Israel commemorava cada any l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte quan esdevingueren poble lliure en camí. En aquella llunyana nit de la fugida d’Egipte es menjaren en família la carn rostida d’un xai i marcaren amb la sang els llindars de les seves cases. Tot amb l’ànsia continguda de començar, ben nodrits, el camí de la llibertat.

En aquelles cultures les aliances o pactes es segellaven amb la sang de les víctimes, símbol de vida. L’Aliança entre Déu i el poble, se celebrà amb el signe de la sang. Moisès aspergí el poble amb la sang de l’Aliança. Cada any en la primera lluna plena de primavera els israelites ho commemoren.

Jesús com a bon jueu assumeix la memòria pasqual del sopar de l’anyell i l’Aliança del Sinaí, però ho sublima amb la seva pròpia sang vessada.

Fa esclatar la Nova Aliança com una flor esplèndida i l’Antiga Aliança es desclou en la Pasqua de la Nova i eterna Aliança segellada amb la seva Sang.

Jesús amb els deixebles ho celebraren a Jerusalem. Era durant la vigília de la mort a la Creu.

Els qui compartim la Pasqua nova de Jesús tenim l’Anyell Pasqual en el sagrament eucarístic: la comunitat amb iniciativa de l’Esperit Sant ofereix al Pare el Cos i la Sang de Crist i se’n nodreix amb el pa i el vi consagrats.

Les elucubracions devocionals no ajuden gaire si no hi captem degudament el llenguatge simbòlic del Sagrament:

• L’altar: la taula d’un àpat familiar festiu uneix i nodreix. Units com a germans en el Crist ens nodrim de la seva persona (el cos, en llenguatge hebreu significa la persona).
• El pa i el vi: consagrats separadament representen el vessament de la Sang de Crist
• La Fracció del Pa: recorda la multiplicació dels pans i significa el Crist que es desviu i es multiplica en tots nosaltres.
• La imposició de mans sobre el pa i el vi: en la consagració implorem i expressem l’acció transformadora de l’Esperit Sant.
• En l’ofrena de l’altar tenim el Sacrifici de Jesús que presentem al Pare i que rebem en nodriment com a do preciós del mateix Pare.

Feu això quan us reunireu per causa meva: és el meu memorial.

Avui, Corpus del 2023, he d’afegir un significat profund de l’Eucaristia:

No podem quedar-nos solament en un misteri d’adoració i de nodriment espiritual.

Si l’Eucaristia és memorial del gest eucarístic de Jesús, en fa també de nosaltres un memorial eucarístic. Som memorial vivent de Jesús en la seva mort i resurrecció.

Si els fets pasquals de Jesús (mort i resurrecció) són expressió màxima de l’amor de Déu, nosaltres gràcies a l’Eucaristia som portadors de l’Amor de Déu al nostre entorn. Som presència vivent de Jesús enmig dels germans i el seu Esperit ens empeny a donar resposta amb mentalitat evangèlica als sofriments dels que van quedant marginats, humiliats, ferits, assassinats...

Corpus és amor, solidaritat, compromís, fets....

L’Esperit de Jesús va il·luminant i conduint l’Església... Unes celebracions del Corpus Christi fetes d’exaltació amb flors, processons, patums, enramades entorn a la Custòdia Eucarística, han anat madurant en direcció a l’amor i solidaritat entre germans, com són Caritas, activitats socials en les parròquies i altres moviments de germanor...

Està bé de mantenir vives amb senzillesa les tradicions religioses del Corpus; però hi hem de posar en relleu aquesta floració actual de l’Església en un camí sinodal d’amor en què amb unió de cors ens donem les mans. Sempre atents a la llum que ens arriba de l’Evangeli i amb l’exemple de Jesús i de les primeres comunitats que vivien units en un sol cor i es reunien per a la Fracció del Pa.