Diumenge XI de durant l'any

Jesús se’n apiadà

Hem acabat el procés de Quaresma, Pasqua i Pentecosta i avui ens retrobem amb els diumenges nomenats “de durant l’any”, aquest any amb l’evangeli de Mateu.

En l’Evangeli d’avui, Mateu fa dos grans reculls dels ensenyaments de Jesús: El primer s’adreça a tota la gent i és el Sermó de la Muntanya encapçalat per les benaurances. El segon és un recull de recomanacions als deixebles, a punt d’enviar-los a anunciar la Bona Nova del Regne.

Per a captar l’ona de l’Evangeli és molt bo de percebre els sentiments de Jesús: saber llegir-los en els relats.

Jesús, en veure aquella multitud de gent malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor, se’n apiadà.

Per a imaginar la multitud malmenada i desesperançada només ens cal obrir els ulls al nostre entorn i en cercles més llunyans del país i del món. Quanta gent malmenada i desesperançada! Polítics, grans propietaris i dirigents que no es preocupen del ramat sinó dels propis interessos, grans manipuladors de la sensibilitat dels joves, esclafant drets humans a tort i a dret, sense que els impressionin els sofriments i les morts de tantíssimes persones, famílies, infants...

Ens manquen profetes capaços de capgirar tot el mal en bé.

Hi manquen mitjans de comunicació social que es preocupin veritablement de tant de bé que hi ha en el món per a fer-lo conèixer i guarir la mentalitat de la nostra gent, per anar assolint noves esperances, en una convivència justa, unida, esperançada. És la societat que l’Evangeli proposa.

Siguem justos i reconeguem també que entre nosaltres i en el món hi ha persones i organitzacions que juguen net en bé de la societat i particularment dels oprimits.

Però hi manquen pastors per als ramats dispersos, segadors per la collita que ja és a punt.

Son dues aquí les comparances de Jesús: els ramats malmenats i els camps madurs sense segadors.

I nosaltres, què hi podem de fer?

Jesús mateix fa la seva proposta: Demaneu a l’amo dels sembrats que enviï nous treballadors a la sega.

La pregària és a la base, pregar confiadament i pregar sempre.

Nous treballadors? Qui, els capellans, els religiosos, les missioneres, les contemplatives? Sí, però més. Estem en uns temps en què l’Esperit treballa fort. Ens cal estar ben atents. Perquè treballadors del Regne ho som tots, caminant junts, en mentalitat sinodal. Jo penso que la caiguda estrepitosa de xifres en les institucions clericals i religioses té que veure amb el projecte de l’Esperit que ens vol desvetllar tots en la nostra missió evangelitzadora, a la que tots som cridats.

Tot seguit Jesús reuneix el grup dels dotze, que anomena apòstols/enviats i els envia a ser els seus portantveus en l’anunci de l’Evangeli a tots els pobles de l’entorn.

I a més els diu que ho facin gratuïtament, com Ell que actua en tot gratuïtament, amb generositat sense límits.