Diumenge II de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
C
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 20 Gener 2019
Ensenya’ns a estar sempre atents per escoltar-te

Senyor, gràcies
per convidar-nos a la teva festa,
per fer-nos partícips
del banquet de la salvació,
per permetre’ns gaudir de la joia de l’Evangeli,
per ser els teus amics.

Gràcies per fer-nos tastar el teu vi;
que omple d’alegria els nostres cors
i d’entusiame les nostres vides;
que ens fa sentir units
en una celebració compartida
i ens engresca a participar
en una missió joiosa.

Gràcies per convertir les piques
del nostre cor de pedra
en un lloc on els miracles són possibles.
On l’odi es pot transformar en amor;
i la rancúnia, en perdó,
on l’egoisme esdevé generositat;
i la rivalitat, cooperació;
on el desànim dóna pas a l’esperança;
i el desencís, a la lloança.

Ensenya’ns a estar sempre atents
per escoltar-te
i dona’ns la força per fer tot el que ens diguis.
Que mai deixem d’estar agraïts
per participar en la festa de l’amor.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Et demanem la capacitat d'acollir i de posar en pràctica la Paraula de Jesús

Et demanem perdó, Pare,
perquè ens resistim a creure'ns
tot el que ens dius a través dels profetes
i sobretot a través del teu Fill Jesús. 

No ens acabem de creure que la teva felicitat
és estimar-nos sense mida.
Ens costa de viure sabent-nos estimats
de manera incondicional i entranyable
i ho paguem amb les nostres tristeses i decepcions. 

Et volem demanar, Pare,
que la nostra Església tingui les actituds
de Maria, la primera servidora,
i dels altres servidors que hi havia a Canà. 

Que tinguem el cor obert
i la capacitat de sentir com a nostres
cada un dels problemes i mancances
que hi ha en el nostre món. 

I, sobretot, et demanem la capacitat
d'acollir i de posar en pràctica
la Paraula de Jesús
i d'entendre que no hem de ser
servidors de nosaltres mateixos,
sinó dels nostres germans i germanes,
especialment dels que l'egoisme humà
exclou del banquet de la vida.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Estens la mà i ajudes a començar

Jesús sap viure els esdeveniments de la vida
donant gràcies a Déu i als seus contemporanis.
Senyor, dóna'ns un cor senzill
per saber prendre part en els successos festius
i gaudir amb l'alegria dels altres.

Senyor, que comprenguem que la santedat
és estar amatents a les necessitats del proïsme.
Que com Tu vas fer a Canà,
sapiguem evitar les situacions de desprestigi
o de manca de previsió.

Senyor, que siguem com Tu
capaços de celebrar l'amor,
tant dels qui es confessen creients
com els qui no se'n confessen.
Que compartim amb els nuvis
el misteri de l'Amor,
sabent que on hi ha Amor, allí hi ha Déu.

Senyor, cada matrimoni és un intent
de fer possible un miracle de convivència.
Davant el fracàs, Tu mai no jutges.
Estens la mà i ajudes a començar
de cap i de nou, perquè saps que els humans
-homes i dones- ens sentim insatisfets
fins que no trobem la plenitud en Tu.
Ajuda'ns a no jutjar i a saber fer costat.

Senyor, per intercessió de Sant Antoni Abad,
fes-nos conscients del nostre egoisme
i cada dia més disposats al servei dels altres.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
A bodes em convides

A Canà, Senyor,
quan treies aquells nuvis d’un mal pas,
a nosaltres ens obries el teu cor
per dir-nos que volies... maridar la humanitat. 

Encara avui, Senyor, ens costa
associar el teu regne amb unes noces,
o pesar que el teu regne és vi esplèndid
que porta joia i que és festa a desdir. 

Avui, Senyor, ens falta vi del teu...
i a la nostra taula hi ha sovint mals beuratges...
Sabem que tu ens n’has portat... i del bo. 

Amb la teva vida ens has dit
-més que amb les teves paraules-
quin és el vi de la teva copa:
és el vi de l’amor i de la donació,
el vi de la felicitat nova i eterna. 

Tu que el vas veure fins a l’última gota,
fes-nos forts per compartir el teu vi.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Poder veure la humanitat amb els teus ulls

Gràcies, Senyor, pel do que he rebut.
Em fa únic, però no m’aparta
perquè me l’has donat per al bé de tots.
Em fa irrepetible, però no me’n vanaglorio
ni em comparo
perquè és un do immerescut.

Que, en mirar les altres persones,
hi sàpiga copsar els dons que hi has posat,
així aprendré a veure’ls com a germans
que no amenacen amb les seves diferències
sinó que enriqueixen la família.

Que n’és de bella, la humanitat, als teus ulls,
que has decidit prendre-la per esposa
i donar la vida per ella.

Fes-me el do de poder-la veure,
i de veure’m a mi mateix,
amb els teus ulls.

Que la teva mirada d’amor ens ajudi
a fer aflorar totes les llavors de bellesa
que has posat en el fons més autèntic
i més genuí del nostre ésser.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret