Hi ha alegries que no es poden explicar
perquè són inefables,
sense preu, sense condicions
i tenen, com a única raó, l’amor
l’autèntic amor que neix del cor.
Gràcies, Senyor, perquè podem aprendre de tu
que el verb que més es repeteix
amb l’acció d’estimar
és el de córrer,
perquè a l’amor li urgeix moure’s,
posar-se en acció.
És esperança en marxa
perquè confia plenament.
Gràcies perquè mai
dones per perduda cap persona,
cap situació, cap fugida,
i restes sempre en recerca,
amb l’abraçada preparada per l’acollida.
Gràcies per tantes persones que viuen
en compromís actiu,
en recerca dels oblidats,
en camps de refugiats,
enmig d’un mar,
fugint de guerres o de fam.
Gràcies perquè els seus braços resten,
com els teus,
oberts a salvar, a acollir, a rescatar.
Que mai no restem indiferents al dolor,
al patiment injust, a la soledat,
tan de grans com d’infants.
Que no oblidem mai
que no són una xifra,
sinó que, darrere de cada un d’ells,
tu, Senyor, tens
un projecte de vida i una història.