Senyor Jesús, saber que som estimats
per tu i pel Pare, ens omple de goig
i ens fa agrair aquest gran tresor
que omple de sentit la nostra vida.
T’agraïm perquè aquest és el fonament
més sòlid de la nostra existència.
Et donem gràcies perquè no som orfes
ni estem abandonats a la nostra sort
en aquest món en què vivim.
Obre’ns la mirada interior del cor
per tal que puguem descobrir i viure
tot allò que generosament ens ofereixes.
Ajuda’ns a saber-ne donar raó,
de manera que tothom qui et busca
et pugui arribar a conèixer i a seguir.
Ajuda també tota la comunitat creient
a ser constructora, amb la força de l’Esperit,
de la civilització de l’amor, del respecte,
del diàleg sincer amb tothom,
de la pau i la fraternitat dels pobles,
de la valoració de la persona
per damunt de tot i de qualsevol interès.
Que cada comunitat cristiana pugui ser
un senyal viu del que ens proposes.
Que les dificultats que trobem cada dia
no ens apartin mai del camí
que tu has fet i que l’Esperit ens mostra.