Senyor, desitgem immensament,
instintivament, la felicitat
i tot sovint la cerquem
allà on ens la presenta la nostra societat
amb la seva publicitat, els seus models...
Són feliços els qui escalen als primers llocs,
els qui aconsegueixen els millors ingressos,
els més seguits a les xarxes socials,
els qui es poden permetre
viure en cases luxoses
i fruir d’unes bones vacances,
les grans estrelles de l’esport, la música,
els qui tenen èxit en els negocis.
Davant d’això la teva proposta de felicitat
és molt contranatural, va a contracorrent.
Costa d’entendre que es trobi la felicitat
en la pobresa d’esperit,
la recerca de la pau i la justícia,
la honestedat de cor...
o que proclamis felices persones que pateixen,
que són perseguides per causa de la justícia...
Ajuda’ns a entrar en la teva lògica,
a percebre la vanitat
que hi ha rere l’èxit, la riquesa, el poder;
a experimentar que és molt més profunda
la felicitat que es produeix
quan ens donem, perdonem, servim,
quan som pobres, senzills, humils de cor,
oberts a Déu i al proïsme.