Avui et passejarem pels nostres carrers,
escenari quotidià dels tràfecs, ambicions,
injustícies, també dels somnis, somriures,
petons i gestos solidaris de tants éssers humans.
Passaràs davant del pobre que pidola,
del mafiós que trafica, de la dona que es ven,
de qui t’adora i de qui et nega.
Passaràs davant del pis desnonat i de l’ocupat,
davant de la família unida i de la trencada,
i de l’home solitari que no en vol saber res.
No et passegem per exhibir-te,
i encara menys per exhibir-nos.
No és una demostració de força
o una ocupació combativa de l’espai públic.
Només et volem portar al teu hàbitat natural,
la vida dels homes i dones que lluiten
per sobreviure i que tu estimes i salves.
I així ens recordem a nosaltres,
els que ens diem els teus deixebles,
que la resta dels dies de l’any,
quan transitem per aquests carrers
i habitem aquestes cases,
hem de fer-ho en nom teu,
Testimonis de la teva presència,
perquè no t’escandalitzis de nosaltres
quan et tornem a treure al carrer.