Diumenge XXVII de durant l'any

Déu i Pare nostre, avui la Paraula convida
a contemplar-te com el propietari
que amb amor i il·lusió
planta la vinya i posa tots els mitjans
perquè els ceps puguin créixer i donar fruit.

Et contemplem com el Pare pacient
que no es cansa d’estimar ni d’esperar
una resposta positiva de part nostra,
que de vegades produïm fruits agres
o no sabem reconèixer que tot el bé
que hi ha a l’Església i al món és fruit
del teu amor, i no en som amos.

Per això et demanem, Pare,
que ens deixem treballar per tu,
que la teva mirada lluminosa renovi
la nostra manera de pensar i sentir
perquè no vulguem actuar com a amos
d’allò que no és nostre, sinó que és teu.

Que aprenguem a col·laborar amb tu
cuidant el que la teva mà amorosa ha plantat:
la nostra vida i la dels nostres germans,
l’univers que ens has confiat perquè sigui
el jardí i la casa de tota la família humana,
la capacitat d’estimar i de fer el bé
que habita els nostres cors amb el teu Esperit.

Som la teva propietat, Senyor, la teva vinya,
finca estimada que aprecies
amb amor particular.

Som la teva esperança de fruit,
de raïms i de bon vi, de verema i de festa.
Acaparem les teves preferències,
et desvius per nosaltres,
te n’ocupes, ens cultives i protegeixes,
fent els teus càlculs, il·lusionat.
No escatimes treball ni jornalers.

I vet aquí, però... vet aquí que aquells
en qui més confiaves t’han fallat,
els responsables de la vinya del Senyor.

Sembla que tu els quedes lluny,
que tot ho deixes massa a les seves mans
i poden fer el que volen. Apropiar-se’n.

Una vinya, Pare, que ha costat sang fins i tot
-el rebuig violent i la sang del teu Fill-
no permetràs, ho sabem, que deixi de donar
fruit abundant, rendiment del més profitós.

Passen tantes coses!
Vivim una «guerra mundial per parts».
És temps de terrorisme i d’economia salvatge,
de canvi climàtic i d’incertesa política,
de secularització a tot Europa,
amb comunitats cristianes envellides,
de refugiats fugint de la guerra i la fam
i morint a mans de les màfies
mentre mirem cap a una altra banda.

«Germans, no us inquieteu per res»:
no és cap invitació a la indiferència.
Dóna’ns un cor ben sensible i obert
als sofriments i les necessitats del món,
sempre disposat a acollir, consolar,
donar aliment i vestit, escoltar...

I que tot això ho puguem fer
des de la teva pau, Senyor,
sabent que tu ets amb nosaltres
i que ho has disposat tot
perquè un dia ens trobem
en la plenitud del teu amor.