Et donem gràcies, Pare, perquè Jesús parla
de la salvació com d’una festa de casament
on el Pare del Nuvi vol convidar tothom;
i perquè el mateix Jesús, participant en
la festa de casament de Canà,
i amb tota la seva vida, deixa entendre
que ell és el Nuvi que ha fet l’aliança
per sempre amb tota la humanitat,
una aliança que no es trencarà mai
perquè el teu amor, Pare, mai no falla.
Et demanem, Pare, que això ens faci viure
amb joia i esperança enmig dels maldecaps
i els sofriments de cada dia,
mostrant amb la nostra vida que val la pena
acceptar la teva invitació.
Que siguem capaços de viure ja des d’ara
amb el vestit de festa, de la festa
de la vida i la dignitat per a tothom,
construint un món on hi hagi
pa a la taula de totes les famílies,
on cada persona sigui vista i valorada
com a germà i mai com a objecte
i on ningú pensi que només és per a ell
allò que tu, Pare, has posat a disposició
de tots els teus fills i filles.
Que, com Maria a la festa de Canà,
siguem una comunitat d’ulls i cor oberts
a les necessitats dels nostres germans.