Diumenge XXXII de durant l'any

Cicle i data
Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data : 
Diumenge, 8 Novembre 2020
Que visquem sempre en esperança

«L’espós és aquí. Sortiu a rebre’l!»
Senyor, tant de bo que m’agafis despert
quan et presentis en la meva vida...
─en la persona de l’amic inoportú
que necessita ser escoltat ara mateix,
─en el moment de prendre una decisió
en què em cal entre els meus interessos
o el bé més gran que puc fer,
─en la malaltia que em limita
i em fa perdre les ganes de viure,
─en la rutina diària de la família i la feina,
que és la manera ordinària que m’ofereixes
per a créixer en l’amor i trobar-me amb tu.

Senyor, tu est l’espós que esperem.
Tant de bo que visquem sempre en esperança,
és a dir, en actitud d’espera activa,
sense conformar-nos amb els petits plaers
d’aquest món que passa
no adormir-nos en una rutina inconscient.
Que el dia que entrem a la festa de l’amor
puguem  gaudir-ne i entendre’n el llenguatge.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Complir amb fidelitat la missió

Senyor,
vós voleu que sigui responsable aquí a la terra
i que visqui amb fidelitat el present,
però sempre amb la mirada posada en el futur.

Ara, la meva vida és un temps d'espera activa.

No puc ensopir-me en la foscor de la inactivitat
ni deixar apagar la torxa que tinc a les mans.

Per això,
constantment he de fer provissions d'amor
perquè la flama del servei i de la creativitat
estigui sempre ben encesa i faci llum
per a mi i per als altres
i inviti tothom a rebre-us.

L'espera de la vostra vinguda definitiva
ha d'il·luminar d'esperança
el pensament i el cor.

Així, quan arribareu
em trobareu despert i a punt.

Saber que esteu venint
i que arribareu per sorpresa
no em farà mai por; més aviat em donarà pau
i omplirà el cor d'esperança i d'alegria.

Ajudeu-me a mantenir la meva torxa
ben encesa! 

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret
Volem caminar, Senyor, amb pas segur a la teva presència

Senyor, mentre caminem per aquest món,
estem en un moment d'espera i, sovint,
aquest moment sol ser més nit que dia.
Volem caminar, Senyor, amb pas segur
a la teva presència.

Senyor, gairebé a la fi de l'any litúrgic,
l'evangeli ens planteja el repte
d'identificar-nos amb les noies desassenyades
perquè tinguem prou temps per sortir
de la nostra insensatesa i superficialitat
i caminar vers la participació plena
en la saviesa de l'amor.

Senyor, les noies dessasenyades
no estaven gaire interessades
en les noces del nuvi.
No pensaven que podrien fer el ridícul
davant els invitats.
Dona'ns, Senyor, la intuïció necessària
per aconseguir que aquest món
sigui cada cop més bonic
i la convivència més pacífica i enriquidora.

Senyor, ens recordes la manca de senderi
que suposa escoltar l'evangeli
sense maldar per fer-lo vida,
i que és niciesa voler fer-te present en el món
amb una vida apagada i sense eufòria.

"La Missa de cada dia", de l'Editorial Claret