Senyor Jesús:
amb diverses paràboles i comparacions
ens parles de la teva segona arribada:
com un lladre, com l’amo de la casa
o un rei que ha marxat lluny i torna...
La comparació que utilitzes avui
és especialment bonica:
t’hem d’esperar com l’espòs que arriba
a la festa del seu casament.
És doncs, una espera joiosa,
perquè realment anhelem
veure’t i rebre la teva abraçada
celebrar per sempre la festa del teu amor.
Però no per això deixen d’advertir-nos
que hem d’estar a punt per rebre’t,
perquè la porta quedarà tancada.
Senyor, ajuda’ns a tenir l’oli que manté
les nostres torxes ben enceses i a punt
perquè en aquell moment definitiu
et puguem reconèixer
i tu ens puguis reconèixer a nosaltres,
com els teus amics i deixebles.
Que l’Esperit ens marqui amb el teu segell
de forma que el nostre rostre
i tot el nostre ésser
expressi sentiments com els teus,
pensaments com els teus,
accions com les teves.
Que en aquell moment
arribi a la seva plenitud
la configuració amb tu
que va començar amb el nostre baptisme
i puguem celebrar el teu amor
amb una festa sense fi.