Senyor, mentre caminem per aquest món,
estem en un moment d'espera i, sovint,
aquest moment sol ser més nit que dia.
Volem caminar, Senyor, amb pas segur
a la teva presència.
Senyor, gairebé a la fi de l'any litúrgic,
l'evangeli ens planteja el repte
d'identificar-nos amb les noies desassenyades
perquè tinguem prou temps per sortir
de la nostra insensatesa i superficialitat
i caminar vers la participació plena
en la saviesa de l'amor.
Senyor, les noies dessasenyades
no estaven gaire interessades
en les noces del nuvi.
No pensaven que podrien fer el ridícul
davant els invitats.
Dona'ns, Senyor, la intuïció necessària
per aconseguir que aquest món
sigui cada cop més bonic
i la convivència més pacífica i enriquidora.
Senyor, ens recordes la manca de senderi
que suposa escoltar l'evangeli
sense maldar per fer-lo vida,
i que és niciesa voler fer-te present en el món
amb una vida apagada i sense eufòria.