«Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té,
i hi hem cregut.»
Et donem gràcies, Senyor Jesús,
perquè est tu qui ens ha fet conèixer
personalment aquest amor,
i ho has fet amb obres més que amb paraules,
acostant-te als pobres i pecadors,
fent néixer confiança i esperança en cada cor,
valorant i estimant cada persona
i convidant a fer el bé i a estimar els altres
tal com tu i el Pare estimeu tothom.
Et donem gràcies perquè ens convides
a acostar-nos a tu i a trobar la pau,
una pau activa i inquieta que ens porti
a compartir les angoixes i els cansaments
els uns dels altres, amb la mateixa benvolença
amb què tu has compartit i comparteixes
les alegries i els sofriments
de tota la humanitat.
Que juntament amb tu, Senyor Jesús,
puguem donar gràcies al Pare perquè
«ens ha fet el do de compartir el seu Esperit»,
el do de tenir-te a tu com a Germà
i de tenir-lo a ell com a Pare.
Que el nostre agraïment es tradueixi
en una capacitat més gran
de deixar transformar el nostre cor
i les nostres accions,
per ser més semblants a tu en la pregària
i en la capacitat de servir i donar-nos,
en la certesa de ser fills i filles del Pare
i en la vocació de ser constructors
de fraternitat i pau, de dignitat i llibertat.