Avui us recordem i celebrem a tots plegats,
sants de Déu, de tota mena i condició,
germans nostres, que tenim el goig de saber
que ja sou al cel, intercedint per nosaltres.
Les llavors d’ Evangeli han fructificat
-durant segles- a mils de milers, a milions:
multitud de persones heu aconseguit feliçment
la meta, i ara ens serviu d’exemple per al camí.
La gran majoria tampoc famosos, com nosaltres.
Homes i dones anònims, de totes les edats;
també, sens dubte, molts que devem haver tractat,
que heu format part de la nostra vida, de la família,
del barri, del poble, de la feina, de qui sap on.
Mossens, professors, monges i verges, màrtirs,
convertits, obrers, oficinistes, malalts, deficients,
veïns i veïnes, ciutadans, missioners, bona gent.
Aixequem els ulls a la –ja vostra- benaurada Pàtria
i demanem a Déu de poder-lo lloar eternament,
en companyia dels sants àngels i de tots vosaltres.