Déu nostre, et donem gràcies
perquè no has volgut quedar-te a les altures,
sinó que has baixat
a trobar-te amb la humanitat
a qui tant estimes i que vols que sigui feliç.
Et donem gràcies perquè Jesús, el teu Fill,
s’ha fet el nostre germà i perquè en ell
tota la humanitat és també família teva.
Ell també ens ha fet conèixer
el teu rostre de Pare misericordiós
l’alegria del qual és estimar sense mida
i acollir a casa seva
cada un dels seus fills i filles.
Et donem gràcies perquè el mateix Esperit
que omplia el cor de Jesús és amb nosaltres,
habita en cada ésser humà i omple l’univers
fent-nos buscar la pau i la fraternitat.
Et donem gràcies perquè ens fas entendre
que sortir de nosaltres mateixos ens fa bé,
ens dignifica i ens fa créixer com a persones
i com més capaços som de donar-nos,
més oberts estem a rebre el teu amor.
Fes que, com Moisès, sapiguem cada matí
«pujar a la muntanya» per escoltar-te,
per estar amb tu, i portar als nostres germans
l’alegria d’haver-te trobat i els horitzons
que obres a la nostra existència.
Que, com Nicodem, sapiguem buscar Jesús,
encara que sigui de nit dins nostre,
perquè ell il·lumini el nostre camí.
No permetis
que ens condemnem nosaltres mateixos
a una vida trista o sense esperança,
fruit de prescindir de tu i de tancar-nos
en el nostre egoisme estèril.
