Som el teu poble, Senyor,
som una gentada immensa
que, generació rere generació,
peregrinem per la terra, sense poder-ho aturar,
caminant exhaustos, cansats, assedegats
per deserts sense horitzó, a vegades terrorífics.
Necessitem la teva paraula, alimentar-nos-en,
enfortir-nos, i confortar-nos tan sols de veure’t,
a tu, veritable bon Pastor de les nostres vides.
Estem disposats a passar gana per sentir-te,
ja que sacies la fam més alta, la de l’esperit;
però no tan sols aquesta, no, avui ets esplèndid:
pa i peix en abundància per a cinc mil homes
...i les dones, i les criatures –no te’n descuides.
Comencen els banquets populars, solidaris, festius
d’allò que tu en dius el Regne de Déu,
que és república de tots en Déu, germanor,
igualtat dels teus deixebles i seguidors,
cridats a ser fills, a donar gràcies al Pare,
ben servits, a la teva taula de l’Eucaristia.