Gràcies perquè és l’amor, el que ens salva.
L’amor que de manera desbordant
Tu ens regales,
i lliurem amb sinceritat als altres.
Que difícil aquesta tasca teva
encomanada d’estimar,
que requereix una generositat sense límits,
una actitud sincera del cor per fer el bé
i anar-se modelant en l’ànima
un tarannà al teu estil.
Que difícil ens resulta tenir
com a veritat dels nostres passos
aquesta direcció.
Una manera d’estimar que costa d’entendre
des dels ulls de qui no et coneix
essencialment com a Pare.
Per això et demanem
que et facis proper a nosaltres
amb paraules inefables
que expressin la teva tendresa,
la teva entranyable pietat i la teva gràcia.
Augmenta en nosaltres, Senyor, la fe,
aquella que fa moure muntanyes,
encara que sigui petita com un gra de mostassa,
perquè ens en cal molta
per a vèncer els nostres sentiments i pors
davant l’ofensa de l’altre.
Estimar així, de veritat,
sense cap mena de màscara,
és fer presència del teu amor,
fer-lo visible i proper,
és el que ens allibera i ens salva
de la foscor de l’odi, de la venjança,
del cor endurit que no sap vèncer el mal
a força de bé,
ni abraçar als qui es barallen i distancien.
Dona’ns, Senyor, la fe necessària
per ser col·laboradors teus.
Que construïm entre tots
ponts de reconciliació, llocs de trobada i perdó
on tothom tingui estada.
Ensenya’ns a vèncer l’egoisme
i tenir el mateix tracte
que Jesús tenia amb els altres.
Gràcies, Senyor,
perquè és el teu amor el que ens salva.
