Codina Picassó, Frederic

El dia 18 de juliol de 1936, el P. Frederic Codina i Picassó, que celebrava el seu sant, visità amb el P. Agustí Lloses una benefactora de la comunitat i, conversant sobre els esdeveniments que es precipitaven, digué: “Aquesta situació és dolenta de debò. Demà veurem els nostres caps rodant pels carrers”.

Aquestes paraules impressionaren especialment el jove P. Agustí Lloses. Era cap al tard. L’endemà al matí, un de la comunitat preguntà: Ja tenim a punt el pollastre per dinar? –Poc ho sé, respongué el Gmà. Joan Garriga, el cuiner de la casa. Ni tan sols sé si podrem dinar. Hi ha hagut una sublevació al Marroc que sens dubte sacsejarà la Península.

El dia 19, un cop celebrades les misses de costum i amb les portes de la casa tancades i barrades per si un cas, el P. Frederic Codina manà que tots els components de la comunitat es vestissin de paisà i els donà llibertat per quedar-se a casa o anar-se’n en alguna casa amiga.

El dia 21 el P. Codina hagué d’interrompre la missa al moment de l’evangeli i tot seguit, amb els altres germans de la comunitat, fora de tres, sortí a refugiar-se a una casa veïna on la mestressa Na Maria Jaques els acollí amablement.

El P. Codina duia l’Eucaristia, donà la comunió al P. Miquel Baixeras que no havia pogut combregar i amagà les Formes quan els milicians ja trucaven a la porta per fer un escorcoll. En un moment de calma, tots s’agenollaren als peus del P. Superior i oferiren la vida per Déu i per la salvació d’Espanya. El P. Frederic els donà l’absolució general.

Quan entraren els milicians, s’endugueren a la presó tots els qui trobaren. Només els PP. Codina i Busquet foren traslladats a Governació per declarar. El P. Busquet, ja de molta edat i gairebé cec, quedà lliure i el P. Codina es quedà tot sol en poder dels sicaris.

Anava a peu cap a la presó quan als pocs passos rebé una descàrrega que només el deixà caminar uns metres fins a caure sense vida a la voravia. Era el primer màrtir de la Província de Catalunya.

El P. Frederic, estès al carrer major de Lleida a les onze del matí d’aquell 21 de juliol i banyat en la seva pròpia sang, era només la primera flor martirial que floria en un terreny que ben aviat quedaria cobert de roselles vermelles enceses d’heroisme, com escriu el P. Jesús Quibus.

El beat Frederic Codina i Picassó va néixer a Barcelona el 7 de maig de 1888 i fou batejat el dia del mateix mes i any. Era fill de Frederic i Elvira, de condició modesta. Ben aviat sentí la crida de Déu i la seva mare, tot i la seva pobresa, el cedí de bon grat a la congregació claretiana.

Ingressà al seminari claretià de Barbastre entre els onze i dotze anys per cursar-hi el llatí i altres assignatures de les Humanitats, que deien aleshores.

A l’estiu de 1903 passà al noviciat a Vic, on professà el 15 d’agost de 1904. Amb ell professaren altres 13 novicis que tingueren com a mestre el P. Mariano Fernández.

Estudià la filosofia i la teologia en els centres de formació de la Província que aleshores eren Cervera i Alagón.

A Cervera rebé la tonsura clerical de mans del Rm. P. Ermengol Coll, vicari apostòlic de Fernando Poo el 15 de juliol de 1906. A Saragossa fou ordenat sotsdiaca i diaca pel seu arquebisbe Juan Soldevila Romero. Finalment el ja esmentat Rm. P. Coll l’ordenà prevere a Alagon el 23 de juny de 1912.

La seva activitat missionera es desplegà en dues etapes. La primera com a professor de retòrica a Barbastre fins a 1917. A més de retòrica, ensenyà també grec i historia d’Espanya.

En la segona fou predicador abrandat, eloqüent i notable a Cervera i en altres comunitats. A partir de 1925 fou superior en diverses comunitats: Berga, Cervera, Lleida, Xàtiva, altre cop a Cervera i finalment a Lleida per segona vegada.

El seu superiorat a Cervera fou especialment conflictiu per la constant pressió de les forces contràries a l’Església entestades a fer fora del gran edifici de la universitat els missioners mirant els seus interessos polítics. Necessità tota la prudència i paciència del món per governar aquella nombrosa comunitat sense el suport efectiu i visible del govern general.

En totes les cases on visqué deixà un bon record com a germà de comunitat i com a superior sempre al servei de tots i cadascun dels germans.

Un testimoni expressa sobre la vida del P. Frederic Codina un judici en què coincideixen tots els qui el conegueren i compartiren amb ell la vida de comunitat missionera. Celebrava la missa amb gran pietat. Predicava sovint i amb fruit. Era assidu al confessionari: quan el cridaven a confessar malalts hi anava sempre de bon grat. Tractava les persones amb delicadesa. Era abnegat i pacient. De caràcter afable que poques vegades es deixava endur del geni. Gaudia de bona fama i de l’estimació dels qui el coneixien. Tractava amb gran mirament els germans de comunitat.

Com a company era molt amable i planer. Com a superior, molt prudent i addicte als seus superiors. Com a religiós, molt observant i piadós. I com a predicador, bon orador i zelós de la glòria de Déu. Aquest era el concepte en què el tenien tots els qui hi convisqueren.

La nostra família –escriu una persona amiga– experimentà palpablement la protecció del P. Frederic. Ens hi encomanàvem sense parar pel compromís que havíem assolit de guardar a casa nostra, ja abans d’esclatar la revolta, gran nombre d’objectes religiosos comprometedors. Malgrat la nostra significació clara de dretes i religiosa no ens passà res. Ho tinguérem com un miracle ja que ni tan sols ens obriren el pis el temps que el vàrem haver d’abandonar quan calaren foc a la catedral.