Dolcet Agustí, Àngel

Dates
Naixement: 
5 de setembre de 1914, a Soses (Lleida)
Professió religiosa: 
24 de setembre de 1930
Martiri: 
21 d'agost de 1936, a Lleida

El Gmà. Àngel Dolcet va néixer a Soses (Lleida) el 5 de setembre de 1914. Els seus pares es deien Miquel Dolcet Roca i Rosa Agustí Palau. Mossèn Fèlix el batejà amb els noms d’Àngel i Ramon. El seu pare, de 61 anys, era pagès i s’havia casat amb Na Rosa, de 26, i duia el pòndol de la casa. Eren curts de diners, de bon natural però no gaire missaires.

L’Àngel rebé la confirmació de mans del bisbe Josep Miralles i Sbert, el dia 23 d’abril de 1917.

Era un noi de tarannà dòcil i de bons sentiments. Féu la primera comunió al seu temps. Mai no fou escolà, encara que li agradaven les funcions de la parròquia.

Va anar a l’escola nacional del poble, sense sobresortir en l’aprenentatge. Perquè era molt bon noi però no gaire llest ni aplicat.

La mare quedà vídua i li costà Déu i ajuda sobreviure i tirar endavant tota sola l’educació dels seus fills Àngel i Miquel.

L’Àngel entrà aviat al seminari menor claretià. El 23 de desembre de 1925 escrivia a la mare, en castellà com era obligat aquell temps:

Molt estimada i sempre recordada mare. S’acosta el Nadal i agafo de bon grat la ploma per felicitar-vos a vós i als altres parents. Demanaré moltes coses al bon Jesuset. Per a vós tot el que necessiteu i sobretot que ompli la vostra ànima de gràcia, tranquil·litat i alegria, desitjant-vos que aquestes Pasqües siguin felices per a vós i per a mi.

I li explicava la seva vida al col·legi: està content, oeix missa i combrega cada dia. I li conta com passaven les vetllades de cap al tard bo i cantant, dient versos, representant petites obres teatrals. Però li comunica una notícia d’especial abast: En l’estudi no vaig gaire bé. Ara pagava el seu deficient rendiment escolar a Soses. Per això els superiores no trigaren gaire a aconsellar-li que continués a la congregació com a Germà Ajudant. I com a Germà ajudant vestí l’hàbit religiós el 7 de setembre de 1929. Ell mateix ho explicava a la mare el dia 16 de desembre del mateix any:

També us haig de dir que el dia 7 de setembre, vigília del Naixement de la Mare de Déu, vaig vestir la sotana i vaig sentir una alegria de no dir. Això que us poso després del meu nom C.M.F vol dir Missioner Fill del Cor de Maria. Fora d’això, estic molt content i bo de salut, gràcies a Déu i voldria que quan rebreu aquesta carta estigueu igualment bona.

L’Àngel era un bon propagandista de les coses de la Congregació. En concret, va subscriure sa mare a la revista interna Plantel de Apóstoles i de pas li deia que es fixés en allò que hi posava sobre el noviciat, que era allò que ell viva. Acabat el noviciat, va fer els vots religiosos a Vic el dia 24 de setembre de 1930.

Ja es respiraven uns aires que feien pressentir la imminent persecució religiosa. D’aquest temps només conservem una carta a la mare en què li comunica que ha rebut la cartilla militar. I alhora es veu obligat a tranquil·litzar-la:

A més d’això us he de repetir allò que us escrivia a la carta anterior; que estigueu ben tranquil·la per la part que em toca. Us puc dir que aquí a Vic estic prou segur, i a més a més estic molt tranquil i bo de salut, gràcies a Déu.

Però convenia dissimular a l’adreça de les cartes qualsevol tret de comunitat religiosa.

A la seva comunitat de Vic, el Gmà. Dolcet féu de sabater, ofici verament important en una comunitat molt nombrosa, amb molts de joves i de persones grans.

Quan va esclatar la revolta, el Gmà. Àngel Dolcet, un cop dissolta la comunitat el 21 de juliol, passà un parell de setmanes d’ací d’allà pels voltants de la Plana i dintre de la ciutat tan desorientat com un ocellet que acaba de trobar el niu follat.

El dia 2 d’agost sortia cap a Barcelona amb el Gmà. Antoni Arrufat camí de Soses, on tenia la família. Duia una carta que un Pare claretià de Vic li havia confiat aprofitant que passaria per Lleida. Quan hi arribà, els milicians l’escorcollaren i per la carta van endevinar que era un religiós i el tancaren a la presó. Ell confessà al Gmà. Grau: Si no per la carta, segur que no m’atrapen.

Compartí la presó amb els PP. Lloses, Albi i Morell, claretians i amb moltíssims altres. Tots tres amb altres sacerdots i religiosos fins a 70 foren duts al cementiri i afusellats per l’única raó de ser allò que eren.

El Gmà. Ramon Bañuelos, marista, declarà més endavant en el procés de beatificació:

Amb el Gmà. Àngel Dolcet vàrem conviure en el mateix departament els primers dies de la meva estada a la presó. Durant aquest temps ens comunicàvem les nostres impressions, resàvem plegats el rosari i altres devocions, i ens animàvem al probable martiri davant el qual el Gmà. Dolcet es mostrava plenament resignat i content amb la sort que això li comportaria. Després fou traslladat al departament amb altres seminaristes de Tarragona i fou tret la nit del 20 al 21 d’agost per ser afusellat amb altres 73 companys tots ells sacerdots i religiosos.

L’endemà, en el reajustament de la cel·la, jo vaig ser traspassat a la cel·la que havia ocupat el Gmà. Dolcet i allí els seminaristes em lliuraren, perquè les repartís als pobres, les poques pessetes que el Gmà. Dolcet tenia, les seves sabates, el gec i alguna altra peça de vestit que ell havia confiat als esmentats seminaristes, perquè sortí cap a la mort descalç i a mig vestir puix que els qui se l’endugueren no deixaren que s’acabés de vestir, dient-li que per al viatge que havia de fer no li calia.

Haig de remarcar el mal tracte que a la presó es feia als capellans i religiosos: ens feien fer els oficis més baixos, ens etzibaven ultratges, arribaven a les bufetades i cops de culata. Tot ho sofríem amb resignació.

El Gmà. Lluís Grau completa la descripció del Gmà. Bañuelos:

Jo vaig trobar el Gmà. Dolcet a la presó, hi vaig enraonar i vaig veure que estava tranquil esperant la mort resignadament. Les vegades que el vaig veure, em vaig adonar que feia alguns actes de pietat i es mostrava pacient i resignat.

Un seminarista, company de presó del Gmà. Dolcet, escrivia a la família en el tercer aniversari del seu martiri:

El dia 21 d’agost de 1936 a les tres de la matinada, ens desvetllaren els milicians i llegint una llista de 72 noms, van dir que tots els anomenats sortissin a declarar. El vostre Àngel també era a la llista i ens va haver de deixar. Sortós d’ell que ja és al cel. En acomiadar-se de nosaltres les seves darreres paraules foren: Adeusiau. Al cap d’una estona se sentiren ràfegues de les metralladores assassines.

Com podeu veure, mentre estigué amb nosaltres, estava bé, no li faltava res, perquè tots ens ajudàvem com a germans i, si bé morí, morí com un valent i és màrtir de Crist.