Morell Cabiscol, Xavier

Tenia 26 anys quan va donar testimoni de la seva fe el dia 20 d’agost de 1936 amb altres 77 sacerdots i religiosos. Hi entraven en el nombre els seus germans de comunitat Agustí Lloses, Lluís Albi, Joan Garriga i Àngel Dolcet. Una estona abans pogué ficar entre la roba una carta escrita amb l’emoció del moment i en un català perfecte. No necessita cap presentació.

Sr. En Josep Morell

Albesa

Molt estimats i recordadíssims pares: Déu vos guard. Des de la presó estant, potser uns moments només de lliurar la meva ànima a Déu, vull adreçar-me a vosaltres per tal de dir-vos que moro content i gustós oferesc la meva vida i totes les meves il·lusions missioneres per complert i total regnat a Espanya del Sagrat Cor de Jesús i del puríssim Cor de Maria.

No us apesareu pel meu destí, que és gloriosíssim com és donar la sang per Jesucrist. Alegreu-vos-en! que ja podeu contar un fill vostre màrtir; màrtir per la Religió i màrtir per la Pàtria, i sóc màrtir perquè només per ésser religiós estic pres i per ésser religiosos n’acaben de caure tres companys meus. No us penséssiu que tinc por: ara més que mai dono gràcies a Déu per haver-me fet religiós i sacerdot. Religiós sacerdot màrtir de Jesucrist!!! voleu major glòria?

Ara més que mai, estimadíssims pares, pensaré sempre en vosaltres del cel estant i tindreu un poderós advocat davant de nostre Senyor. Us escric enmig del pànic i del tot tremolós. Perdoneu-me, que no puc més. Al cel us espero a tots sense faltar-ne ni un.

Escrigueu aviat als meus Superiors a qualsevol casa que vosaltres tingueu coneguda i sapigueu que hi viuen encara per tal que es facin per a la meva pobra ànima els sufragis de Regla perquè Déu es compadeixi dels meus pecats i em donguin el descans etern.

Coratge!!!... Que tot sigui a glòria de Déu i bé de la nostra pàtria.

            Amb Déu siau… i fins al cel!!!...

            Afectíssim fill vostre en Jesús i Maria.

                                                                                  Xavier, CMF

            ¡Visca Crist Rei!!!....

 Commou d’una banda el tremp espiritual i heroic del màrtir i alhora la seva humanitat que, si confessa que no té por, reconeix també que escriu ple de pànic com Jesús a Getsemaní.

Es conserva encara una altra carta preciosa que havia escrit a En Lluís Tamarit ennovant-lo del martiri del seu germà Artur:

26 juliol 1936

Sr. En Lluís Tamarit

Soleràs

Molt estimat Senyor: Déu vos guard. Aprofitant l’avinentesa de passar per ací alguns de Juncosa que han estat presos a Lleida, vull endreçar-vos unes ratlles de condol i felicitació a l’ensems. Segurament que ja us temeríeu alguna cosa semblant.

Es tracta de vostre germà Arturo, missioner; el dia 21 de juliol va ésser empresonat ací a Lleida juntament amb cinc germans seus de religió, entre els quals també el qui us escriu aquestes notes qui passà tota la carrera amb ell.

Empresonats, doncs, ací (us escric des de la presó estant) passàrem els dies fins al 25 amb totes les incomoditats que ja podeu suposar. El dia 25 al matí cap a les 4:30, entren uns del comitè amb pistoles i màusers a la nostra sala de la presó on dormíem 32; apilotats a més no poder, i després de despertar-nos amb l’espant de mort que podeu suposar, un que semblava el dirigent exclama: Pobrets, em fan llàstima tots! Aleshores exclamen els altres: “Doncs triïn uns quants almenys”. I el vostre germà Arturo fou un dels privilegiats juntament amb els PP. Torres i Baixeras, també Missioners. Us he dit que fou un dels privilegiats perquè ací passem tants sustos mortals que tots desitgem que acabin aviat amb nosaltres. Cap als tres quarts de cinc sentírem un reguitzell de descàrregues, i tots suposem que a aquesta hora ell i sos companys morien màrtirs de la Religió i de la Pàtria. Rebeu doncs, mon condol més pregon per la tràgica mort del vostre germà. Però us diguí que ensems tinc de felicitar-vos perquè certament només per ésser religiós perquè digueren que volien matar tots els frares, i en escollir-lo a ell com als altres els preguntaren si eren religiosos. Morí doncs, per ésser religiós, i de consegüent és verdader màrtir. Teniu un germà màrtir!! voleu major glòria? Ell des del cel intercedirà per tota la vostra família i ell pregui per aquest germà seu en religió perquè Déu es compadeixi dels meus pecats i es compleixi en mi la seva voluntat. Si de cas volíeu més noves del vostre germà, ja m’ho direu per mitjà del Remigio a qui també conec si és que en surto d’aquesta.

Vostre afm.s.s en Jesús i Maria Xavier Morell CMF

Els seus pares eren Josep Morell i Térmens, natural d’Albesa i N’Atònia Cabiscol i Pujol, de Vilanova de Segrià. Pagesos senzills i cristians exemplars, formant una de les famílies més cristianes de la localitat.

Acompanyaren en Xavier dos germans, Ramon i Josep. Dels pares en va rebre amb la vida i el manteniment el sant temor de Déu, la pietat i el gust per les coses santes. Fou escolà de la parròquia, puntual i respectuós. No era donat a les entremaliadures típiques dels escolans.

Va fer la primera comunió el dia 4 de maig de 1919 i continuà la freqüència dels sagraments de la Reconciliació i Eucaristia.

Aprengué les beceroles a l’escola parroquial. Aviat mostrà un gran talent unit a l’aplicació i bona conducta. Quan Mn. Armengol havia de deixar l’escola per algun motiu, deixava en Xavier Morell com a substitut. Fou sempre dòcil i obedient als seus superiors i respectuós amb els companys, da bon caràcter amb tothom i caritatiu amb els pobres. Era tot un home des de menut, declara Mn. Armengol.

Adolescent encara ingressà a Vic al “postulantat” o seminari menor dels claretians, que coneixia pels qui ja l’hi havia precedit en Jaume Codina i Millàs, el seu company i amic, acabà el quart curs a Cervera d’on tornà a Vic a darrers de juliol de 1926 per fer-hi l’any de noviciat. Va emetre els vots religiosos el 15 d’agost de 1927.

Cursà la filosofia a Solsona i la teologia a Cervera. L’obligació del servei militar li retardà l’ordenació fins al 19 d’abril de 1936. L’ordenà l’avui Beat Florentino Asensio, el bisbe màrtir de Barbastre. Ens queda d’aquest dia la carta que adreçà amb aquest motiu al P. Jaume Codina i altres companys claretians d’Albesa:

Recordadíssims i molt estimats amics in C.M.: Déu vos guard. Tot tremolós encara per les intensíssimes i divinals emocions d’aquests dies de cel per a tots, no sé pas si encertaré a dir-vos quelcom, no de les emocions que no poden explicar-se, sinó alguna de les idees que pensava expressar-vos. A tots vosaltres la més afectuosa gratificació perquè certament que m’haureu acompanyat en mon Tabor i m’haureu sigut de fort ajut per a obtenir les gràcies del cel que tan abundosament necessitava i ara necessito amb molta més de raó. Que Déu us ho pagui amb munificència; això és el que he demanat entremig les emocions d’aquests dies i seguiré demanant sempre. No sé com expressar-vos el que sento en mon esperit; tan endins se sent, que no hi ha medi d’expressar-ho a fora ni amb semblances molt llunyanes de la realitat. Per això aquests dies hom desitja estar sol i a les fosques. Potser ho confessen els altres. Tal volta no ha quedat ni un, tant dels ordenats com no ordenats, que no hagi pagat el tribut de les llàgrimes sobre tot el dia de les Primeres Misses; va resultar solemníssim, amb extraordinària concurrència i abundoses comunions. No cal dir que vaig pregar per vosaltres i pel nostre poble tan necessitat. No escric més llargament perquè m’és impossible no sabria dir res més del que voldria dir-vos. Pregueu força perquè sigui un sant sacerdot segons el cor de Crist. Us trameto una afectuosa benedicció pregant que sigui ben efectiva en vosaltres. Digueu q. de tots sis q. vaig trametre recordatori vaig tenir present d’una manera especial. Afm. Morell CMF

Els seus companys d’estudis en serven un record immillorable. Així el P. Manuel Esqué testimonià en el procés de beatificació:

Era un religiós molt complidor, era evident que tota la seva formació científica l’orientava vers la predicació de la paraula de Déu. Durant els anys de teologia fou un dels escollit per ensenyar el catecisme en les diverses esglésies de la ciutat de Cervera i era un dels col·laboradors assidus al full parroquial “La Festa Santificada”. Els seus escrits eren sempre de caràcter apologètic.

Justament se’n conserva un breu article seu titulat: “L’Apostolat de la Truita”.

Diuen d’en Xavier Morell que era molt dòcil i afable amb els seus companys. Senzill, amable, aplicat. Sobresortia pel seu talent pràctic.

Dels dies de la presó el P. Marcelino Bertolín certifica:

Vaig ser amb ell a la presó, encara que no en el mateix departament, bé que ens ajuntàvem al pati, a les hores de passeig. Sempre el veia tranquil i animat. Segons notícies que vaig rebre directament a la presó, el P. Morell fou ferit quan l’empenyien punxant-li a les natges.

De fet ja havia entrat a la presó després de rebre, en sortir de casa, un tret a l’orella, que per això la duia embenada. Y conscient dels deures del seu càrrec com a ecònom de la comunitat, velava especialment per els Germans Garriga i Grau que no tenien qui els portés dinar i sopar. Ell es preocupava de que se la portés una família amiga.