Agorreta Zabaleta, Onésimo

Va néixer el 16 de febrer de 1916 a Ujué (Navarra), icona de la pietat mariana i centre de peregrinació de romeus i creuers de no pas pocs pobles de la rodalia.

Els seus pares es deien Julián Agorreta Azcona y Francisca Zabaleta Nicolay. Tingué dos germans: Josefa i Cándido.

El 18 de febrer, als dos dies de néixer, fou regenerat en les santes aigües del baptisme. I el 14 d’octubre, gairebé mig any després, la seva fe fou enfortida amb el sagrament de la Confirmació administrat pel bisbe de la diòcesi José López de Mendoza.

Quan Onésimo tenia 8 anys, la família anar a viure a casa de l’avi matern a Azanza, idíl·lic poble navarrès que pertany a la vall de Goñi, prop d’Estella. S’hi estigueren un parell d’anys fins que tornaren a Ujué.

Il·lusionat per l’ideal missioner ingressà al postulantat –seminari menor claretià– d’Alagon (Saragossa) el 31 d’agost de 1927, on cursà dos anys d’humanitats. El 7 d’agost de 1929 passà a Cervera (Lleida). Acabades les humanitats, el 28 de juliol de 1931, anà a Vic (Barcelona) per fer-hi l’any de noviciat. Uns dies després, el 14 d’agost, va vestir la sotana, i el 15 d’agost de l’any següent, va emetre la Professió religiosa.

Al cap de dos dies es traslladà a Solsona (Lleida) on cursà els tres anys de filosofia. El 26 d’agost de 1935 passà de Solsona a Cervera a estudiar Teologia fonamental, que Onésimo estudià el curs 1935-1936 previ al seu martiri.

Durant tota la carrera mantingué els trets de sinceritat, companyonia i espontaneïtat de la seva infantesa. Tota una voluntat d’or. De gran talent sempre acompanyat de molta aplicació, progressà de debò en els estudis i ho mostrà amb les millors qualificacions. I per aprofundir-hi encara més, decidí amb els permisos deguts estudiar l’alemany dedicant-hi fidelment mitja hora cada dia.

En la vida espiritual es mostrà sempre piadós però sense formalismes. En els seus darrers exercicis espirituals –febrer de 1936– reafirma el seus propòsit: Tot el meu cor per Jesús i Maria. El tret marià de la seva espiritualitat, tan conreat entre els fills del Cor de Maria, l’havia heretat directament de la seva infantesa al redós de Santa Maria d’Ujué.

És interessant rastrejar alguns apunts seus de teologia que s’han conservat. És prou significatiu el fet que les últimes línies dels seus darrers apunts –poc temps abans d’acabar el curs el juny de 1936 i de donar el seu testimoni martirial– siguin sobre la Mort i Resurrecció de Jesucrist. Escriu: Christus vere mortuus est”. “Certum est Christum surrexisse”. Crist verament ha mort. És cert que Crist ha ressuscitat.

Què sentiria quan escrivia aquesta confessió de fe en la Resurrecció de Jesús? Intuí potser que no gaires dies després, seria també realitat en la seva vida el pas a la Vida en plenitud, mitjançant l’autèntica configuració amb el Crist pasqual de la creu? Tant se val. Ell assolí aquesta plenitud amb el testimoni valent de la seva fe (“Sí, jo també moro per Crist”) al cementiri de Lleida amb el P. Manuel Jové i altres 13 companys de carrera el 26 de juliol de 1936. El seu martiri li obrí el pas joiós a l’encontre definitiu amb el Crist ressuscitat i gloriós.