Casademont Vila, Josep Maria
Per fer-nos una idea de la personalitat del beat mártir Josep Mª Casademont Vila, res millor que llegir l’informe que en va escriure el seu formador el P. Felipe Calvo:
Veritable apòstol a l’estil de Claret, més que en germen ja en fruit d’ativitat ardent. El caràcter fogós dels seus primers anys, que en família i entre els veïns s’expressava en “el nen entramaliat”, ben ordenat i orientat com ho fou des que va ingressar, l’havia de col·locar a la primera línia dels nostres estudiants missioners i propagandistes. Ànima pura i fervent, cor generós i dòcil, tremp impulsiu i impacient era alhora tot servicialitat, abnegació i obediència. Des de la data exacta de la seva primera professió el Senyor el carregà amb una creu espiritual, dolorosa i oculta que ell dugué resignat, humil i coratjós fins a la mort”.
En Josep Casademont va néixer a Sant Feliu de Pallarols, comarca de la Garrotxa, el dia 12 de març de 1915 i fou batejat per Mn. Gabriel Charles el 15 del mateix mes i any amb els noms de Josep Ignai Bartomeu. El bisbe de Girona Francesc de Paula Mas i Oliver el confirmà el 13 de setembre de 1916.
El seus pare eren Josep, el ferrer del poble que havia patentar una arada giratòria, i Teresa, una santa dona. Van tenir una bona fillada: Josep, Bonaventura, Jaume, Ramon, Lluís i Maria.
El P. Emili Bover, missioner claretià, li desvetllà la vocació missionera. Ingressà al seminari claretià de Cervera l’estiu de 1926 juntament amb el seu futur company de martiri Francesc Xavier Amargant. Cursà dos anys d’humanitats a Barbastre i des de 1928, altres dos a Cervera. Amb notable profit, fruit de gran aplicació. Professà a Vic el 15 d’agost de 1931. Entre els seus propòsits d’exercicis hi ha els següents: Estudiar força, ser molt caritatiu, defugir el respecte humà, estudiar sense perdre el temps. Donar bon exemple.
De Vic passà a Solsona per estudiar la filosofia, des de l’agost de 1931 fins a 1934. No era un estudiant brillant, però a força de constància i aplicació va obtenir bones qualificacions. Dos missioners –PP. Pau Pujolar, de Fernando Poo i Llorenç Gandol, destinat a la Xina- li desvetllaren un gran entusiasme per les missions que endegà sàviament des de l’A M C = Acadèmia Missional Cervarina, col·laborant assíduament a la revista “El Misionero” i enriquint la biblioteca missional del Col·legi amb llibres i revistes missionals d’Espanya, França, Itàlia i fins d’Alemanya, puix que coneixia les llengües.
A l’any 1934 comença la teologia a Solsona mateix. I la continuà a Cervera a on anà el 26 d’agost de 1935.
Josep Mª Casademont sobresortí notablement pel seu amor a les missions inter gentes, per la preocupació per la pròpia formació i per la propaganda missional. Va escriure articles interessants en El Misionero. Escrivint al P. Gandol, missioner a la Xina, li deia:
No es pot imaginar la repugnància que em fa havent d’escriure per al públic, considerant-me tan poc preparat científicament i literària, però, ja que l’obediència m’ho mana, cal fer-ho de bon grat.
En una altra li deia que li havien donat «el càrrec de cronista Missional… Ara un altre m’ha pres el càrrec, el Sr. Lee, deixant-me el Sr. Illa el seu, així que aquí té tot un President de la A.M.C. (modèstia a part)»
En tots aquests anys de formació, superiors i companys reconeixen en Josep Cadademont un model d’estudiant claretià, fill del Cor de Maria:
La devoció al Cor de la meva Mare ha de ser el meu anhel, la meva respiració, la meva vida; el meu tot ho ha de ser aquest Cor sense parió. En ell demanaré a ma Mare que em guardi en algun raconet on pugui jo estar-m’hi, on pugui pregar, respirar, viure segur dels ardits del meus enemics, un lloc que és prou espaiós per introduir-hi tots els cors humans on reposi sempre segur i tranquil el meu cor pobre, feble i míser. Procuraré practicar la vida d’intimitat amb la meva Mare, per Ella i amb Ella aniré a Jesús. (Solsona 12 d’agost de 1932)
L’hora del gran testimoni li arribà el 26 de juliol de 1936 amb els seus 13 companys de carrera i el P. Manuel Jové. Entre les gràcies que es proposava demanar el desembre de 1928, n’hi ha una: el sant Martiri.
Fora d’això, l’ambient martirial es respirava una mica pertot amb les notícies dels màrtirs de Mèxic i les ombres de persecució a Espanya els primers anys 30 del segle XX. Però en Josep Casademont i el seu company Senén López hi ha un tret que cal ressaltar. Expulsats ja de Cervera i refugiats amb molts membres de la comunitat al monestir Mercedari de Sant Ramon, tots dos en mans del P. Joan Agustí a la missa de l’endemà 23 de juliol, feren la Professió Perpètua els Srs. Josep Casademont i Senén López Cots; i renovaren la Professió per diversos temps altres set Estudiants.
Els altres esdeveniments ja els coneixem pel que sofrí el grup capitanejat pel P. Manuel Jové al cementiri de Lleida el 26 de juliol de 1936.