López Cots, Senén

El 17 de març de 1915 D. Plácido Buezo va batejar a la catedral basílica de Barcelona el nen Senén López i Cots nascut el dia 21 del mes anterior. Els seus pares es deien Constantí i Antònia. Senén va ser confirmat en la mateixa catedral el 25 d'abril de 1926. Va entrar nen al seminari menor claretiano: era piadós, aplicat i formal. No podent anar al noviciat per manca d'edat va passar encara postulant a Solsona per iniciar l'estudi de la filosofia.

Va vestir l'hàbit el 14 d'agost de 1930, però el 23 de maig de 1931 va haver d'interrompre el noviciat per una malaltia crònica de pit. A casa seva va donar grans proves del seu amor a la vocació fins que, ja refet, va poder reintegrar-se al noviciat el 14 de setembre de 1931. I com que reunia “en grau més que ordinari les condicions físiques, intel·lectuals i morals pròpies d'un estudiant novici”, va poder professar el 6 de gener de 1932 juntament amb altres connovicis alemanys.

L'endemà va anar de nou a Solsona per continuar els seus estudis enmig de les dificultats d'una salut sempre precària i l’alta tensió dels seus nervis. Això aconsellà que suspengués de moment els estudis passant un any d'agost de 1933 a agost de 1934 a Barbastre. Malgrat les dificultats, va cursar bé tots els estudis de filosofia i primer de teologia a Solsona i els altres a Cervera des del 26 d'agost del 35.

Una carta del P. Pau Jansà informa sobre Senén López al P. General Nicolás García:

El seu talent és bo. El seu caràcter, bo, senzill, una mica nerviós, prudent, treballador. La seva conducta, bona. Molt amant de la Congregació i de les seves coses.

I el P. Ribera corroborava la mateixa informació pel seu coneixement directe d’En Senén López.

De les seves aficions científiques queda com a mostra un dens article escrit a la revista col·legial Legión Cordimariana sobre la teoria dels Quanta de Max Planck.

Una nota descriu Senén com a amable, fi, servicial i condescendent, amb cert aire ciutadà ciutadà. Era una peça important en la vida de comunitat.

El 6 de gener de 1935 va renovar la seva professió religiosa fins als 21 anys a Solsona. Va signar l'acta Senén i amb ell un futur company de martiri, Lluís Plana. Però en el monestir mercedari de Sant Ramon, quan amb tota la comunitat va ser fet fora de la universitat de Cervera per la revolució ja descaradament antirreligiosa, Senén amb generositat heroica va professar perpètuament juntament amb Josep Casademont Vila.

Les circumstàncies del seu camí des de Sant Ramon i el Mas Claret amb l'horrible nit de tortura al centre socialista de Ciutadilla fins al cementiri de Lleida les va compartir amb el P. Manuel Jové i els seus 13 companys d'ideals missioners el 26 de juliol de 1936.