Ferrer Escolà, Josep
Al poble d'Alsamora, de la província i diòcesi de Lleida, va néixer el Gmà. Josep el dia 21 d'octubre de 1878, fill de D. Manuel Ferrer i Sra. Dolors Escolà. Va ser batejat a l'església parroquial de Sant Esteve, Protomàrtir, el mateix dia del seu naixement i en la mateixa va rebre la confirmació el dia 24 de maig de 1882 mans del Excm. Tomàs Costa, Bisbe de Lleida.
Va ingressar en el postulantat de Barbastre a l'agost de 1893 on va cursar els estudis d'Humanitats, amb bon aprofitament. Després va passar al noviciat de Cervera, on va prendre l'hàbit el 14 d'agost de 1896 i va professar el 15 d'agost de 1897. Durant el noviciat, com tots els novicis, va respondre cada tres mesos a un interrogatori bastant detallat. En ells manifesta el seu desig de ser missioner i que no sabia cap ofici, però que estava disposat a obeir el que manessin els Superiors. Sobre aquest particular informava el mestre de novicis, P. Antonio Sánchez: «No sembla de molts abastos, però té bon esperit». En el mateix centre de Cervera va realitzar els estudis de la filosofia i de la teologia dogmàtica amb molt d'esforç donat que les seves capacitats intel·lectuals no eren grans. Durant l'estiu de 1903 va passar a Santo Diumengo de la Calzada per estudiar la teologia moral .També va patir algun atac epilèptic. Per la seva terrible anèmia cerebral va passar a Germà temporalment en 1902, quan estudiava teologia dogmàtica, ja que en un dels Informes es diu que no tenia pressa per ordenar-se. Així va quedar com a Germà coadjutor fins al final dels seus dies.
El seu destí va seguir sent Cervera, on va exercir l'ofici de enquadernador, del qual era mestre en l'art, i altres ocupacions que li encarregaven els Superiors, doncs era expert en electricitat i llauneria, màquines de cosir i rentar, bomba d'aigua i el que es terciara. Era una institució i un gran treballador. Juntament amb el Germà Palau va ser el responsable de la bona conservació de l'edifici universitari.
Era dòcil, reflexiu, pacífic, atent, servicial i molt piadós. Un religiós exemplar.
Abans d'esclatar la guerra civil es va traslladar al Mas Claret per malaltia. La vida de la comunitat es va veure alterada durant el temps de la revolució marxista i instauració del règim comunista a la zona sota el seu control i de manera particular al Mas Claret per la confiscació de la finca per part del Comitè revolucionari de Cervera. Els allí on els residents es dedicaven al treball en el camp i a l'oració i preparació al martiri. El Gmà. Ferrer va ser molt provat en la virtut de la castedat, ja que els milicians estaven obstinats a fer-li ajuntar amb la minyona del president del Comitè, perquè era el que més contacte tenia amb ells en ser encarregat d'atendre'ls en les seves peticions. A les insistències dels milicians s'afegien les sol·licitacions de la mateixa fulana, que li deia que podien viure junts molt feliços i altres perles semblants.
El Gmà. Ferrer va sortir victoriós de totes aquestes temptacions que van ser moltes i durant molt de temps.
El dia 19 d'octubre de 1936 va ser afusellat amb els altres de la comunitat en els límits de la finca.