La Sagrada Família

Fill, per què t’has portat així amb nosaltres?

És un goig per al nostre camí cristià l’anar descobrint en els textos evangèlics els missatges que traspuen en els relats. L’Evangeli d’avui és tant escoltat i tant planer que casi el podríem repetir de memòria. En ple temps de Nadal aquest evangeli de la Sagrada Família ens presenta Jesús ja adolescent. 12 anys tenia el noi, i n’ha fet una de grossa als seus pares. Vosaltres els pares i mares sabeu bé com són d’adorables els fillets, tot i que donen molta feina. Però va arribant el moment en què es comença a dibuixar la personalitat futura del fill. És un canvi un xic maldestre en què ni el noi sap ben bé el que li passa ni els pares en els intents de voler comprendre no s’aclareixen: una barreja insegura del nen i de la persona adulta que ja es comença a insinuar.

Maria i Josep estaven encantats del noi que ja tenia l’edat prescrita de poder acompanyar-los en pelegrinatge a Jerusalem. Per a ells era encara el nen. I es van trobar amb la sorpresa: de retorn a Natzaret ell no era amb cap dels grups de la caravana. Tres dies d’angoixa. Prou li dirà la mare quan el troben tot alternant amb un grup dels savis d’Israel: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? T’hem estat buscant amb ànsia”. El noi no s’immuta i els respon amb una altra pregunta: “i no sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”

Hem arribat al cor del missatge: Lluc ens assenyala en direcció a la qüestió central de tot l’evangeli, allò que Jesús portava com a vida, llum, força i estímul: l’ABBÀ, el seu Pare. I és el tresor que Ell compartirà amb nosaltres. “Déu ens reconeix com a fills seus. I ho som”. Ho hem pogut llegir en la 1ª carta de Joan.

L’amor i la fidelitat filial de Jesús el conduiria a estimar fins a l’extrem. En el Tríduum Pasqual ho celebrarem.

No deixéssim perdre aquesta pedra preciosa de la infància de Jesús en la Sagrada Família: l’Abbà, el Pare, i nosaltres els seus fills en Jesús.

Quan nomenem “PARE” a Déu no ho diem tot. La paternitat o maternitat s’escauen a creatures, però Déu creador va molt més enllà. Tant el podem dir pare com mare... són expressions simbòliques que ens evoquen l’amor; i és això el que Déu és: ¨Déu és amor. En dir “Pare nostre” el cor se’ns pot anar en diversitat d’expressions amoroses: pare, mare, pastor, amic, mestres, vida meva...

Lluc tot seguit afegeix: “ells no comprengueren aquesta resposta de Jesús”. No és estrany! Això ho hem de lligar amb el que diu immediatament l’evangelista: “Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.” L’aventura s’havia acabat però no pas la bona entesa familiar. Tant en l’ensurt del pelegrinatge com en la convivència diària, la Sagrada Família és model de les famílies cristianes: en el conviure, en la relació amb Déu, en la disponibilitat veïnal, en el saber afrontar els fets de cada dia, les dificultats, els imprevistos.

En tota família hi pot haver moments dolços i situacions difícils. L’amor és bonic però també és exigent. Semblantment com passa amb els esportistes ( ja ho deia sant Pau) que frueixen de la seva afecció i dels bons resultats però que necessiten l’esforç, la constància, l’austeritat, la superació de dificultats.

Pau Apòstol, molt conscient de les situacions que en família o en comunitat se’ns poden presentar, avui en la carta als colossencs ens ha mostrat el camí de la convivència cristiana en família:

Tingueu els mateixos sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres... perdoneu-vos com el Senyor us ha perdonat a vosaltres. Estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona...

I tot seguit ens remet als fonaments:

Que la Paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa... sigueu agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.

Finalment l’evangelista ens invita a atansar l’oïda al batec del cor de Maria: “la seva mare guardava tots aquests records en el seu Cor”.

M’imagino que des de la Pentecosta la mare de Jesús, ja en edat avançada, aniria deixant anar aquests llunyans records de la infantesa del seu fill. Records que la primitiva comunitat cristiana recolliria amb amor filial. Records de la família de Nazaret que avui podem meditar i assaborir.