Diumenge III de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 1 Maig 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Sense mi no podreu fer res

Avui tenim el darrer capítol 21, el darrer de l’Evangeli de Joan. És un text molt especial, com un ressò del que ens ha mostrat al llarg de tot l’Evangeli sobre la persona de Jesús i la seva relació amb nosaltres.

Aquest capítol segurament fou afegit en una segona còpia de l’Evangeli. Fixem-nos en el final del capítol 20 que donava per acabat tot el llibre. Veig aquest capítol 21 com una meditació per després de llegir el llibre.

En forma d’un relat senzill i planer a la vora del mar, sembla sobrevolar sobre grans moments viscuts al llarg de l’evangeli. Aquí el missatge arriba en un deliciós i profund teixit de simbolismes. Els símbols van directes al cor mentre les paraules van a la ment i sovint s’hi queden encallades o s’hi perden.

Els relats pasquals de la Resurrecció no es proposen tant d’explicar anècdotes o de convèncer-nos sinó que són una invitació dels testimonis a compartir amb nosaltres la mateixa experiència viscuda per ells.

En un context significatiu de mar i de pesca se’ns parla de l’Església i del Primat de Pere.

  • L’escena és vora el llac de Tiberíades. ¡Quants moments conviscuts amb Jesús en aquell indret marítim! La pesca no esperada d’avui és ressò d’aquella altra pesca miraculosa també després d’una nit inútil de brega. Aquella vegada Pere s’havia postrat als peus de Jesús demanant-li que s’apartés d’ell perquè era un pecador i Jesús li havia dit: No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes.
  • Pere, al capvespre diu als seus companys: “Me’n vaig a pescar”! Era com dir: Me’n torno a la monotonia de la meva feina de sempre. I els companys també s’hi posen.
  • Tota la nit treballant i ni un sol peix! En tornar amb les xarxes buides, a la llum de l’albada Jesús se’ls apareix. De la foscor d’una feina sense resultat, passen a la llum nova de Jesús present que els obsequia amb una gran pesca.

Ara Jesús Ressuscitat no s’apareix d’una forma espectacular sinó com un desconegut que, dret a la platja, s’interessa per ells... i que els espera amb pa i peix sobre el caliu d’unes brases. Tan discretament que no es presenta ell mateix sinó que el descobreix un de la colla, el deixeble estimat, el jove, l’únic que s’havia mantingut fidel fins al peu de la creu, el mateix que en arribar amb Pere al Sepulcre Buit va veure i va creure. Aquest és qui reconeix Jesús i crida: és el Senyor!

  • Jesús els pregunta com ha anat la pesca i davant la resposta desolada només els indica d’insistir a pescar: Caleu les xarxes a mà dreta i pescareu. Ells com d’instint ho proven i es troben amb el resultat d’una gran pesca
  • Cent cinquanta peixos grossos significa la capacitat de bona pesca que té l’Església, les comunitats, i cada u de nosaltres quan sabem escoltar la PARAULA de Jesús i la posem en pràctica.

Nosaltres, avui a la barca de Pere, l’Església, podem escarrassar-nos en activitats i saberudes tècniques de pastoral... però si no comptem amb la presència eficaç i transformadora del Senyor la feina es queda en el buit. L’èxit rau en la seva Paraula i en el nostre Amor.

Necessitem un cor net i confiat, com Joan el deixeble jove, per a detectar la Paraula del Senyor enmig de la normalitat de cada dia.

  • Quan els pescadors arriben a la vora amb la barca carregada de peix, Jesús els diu: veniu a esmorzar. S‘acostà, prengué el pa i els el donava. Així com també uns peixos. La referència a l’Eucaristia és clara. També nosaltres celebrem la Fracció del Pa i ens nodrim de Jesús mateix.

La barca de Pere és l’Església: Jesús viu entre nosaltres i ens nodreix de la seva vida de Fill de Déu. Cal només que com Joan amb senzillesa el sapiguem reconèixer, escoltar la seva Paraula i seiem a Taula amb Ell.

Després de tot això Jesús s’adreça a Pere. I li pregunta tres vegades si l’estima. Pere recorda les tres negacions la nit de la Passió. Respon que sí que l’estima, però a la tercera ha entès bé la pregunta, I diu a Jesús: Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo! Tu saps bé totes les meves sortides de to, tu saps la meva flaquesa i la meva infidelitat d’aquella nit, però tu saps que t’estimo.

Pere ha fet una profunda conversió: de l’egoisme a l’amor. Ara la seva grandesa no està en les seves pròpies fanfarronades (encara que tots t’abandonin, jo mai... et seguiré fins a la mort..) sinó que ha trobat la seva grandesa en l’amor amb que Jesús l’estima i en l’amor amb que ell estima Jesús. Ara ja no hi cabran les negacions, ara serà fidel a l’amor de Jesús fins a donar la vida per Ell.

El veritable potencial de l’Església, la Barca de Pere, no raurà en la pròpia complaença, el prestigi, la prepotència, sinó en l’AMOR.

El veritable Jesús en les nostres vides, en l’Església, és aquell que rentà els peus dels deixebles, que perdonà a Pere i li confià la missió de ser servidor de tots, i ser la garantia de la unitat de l’Església: Pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles.

Senyor, tu ho saps tot, saps les meves misèries,
els meus cansaments, les pors, les foscors, les infidelitats,
tu ja ho saps que t’estimo.
Ajuda’m a assolir la missió que m’has confiat.

Tipus recurs pastoral: