Diumenge IV de Pasqua

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 8 Maig 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jo i el Pare som u.

Avui en els tres cicles litúrgics tenim el tema del Bon Pastor. En els meus records més llunyans i cordials tinc present una carta que vaig rebre de la meva mare el primer any de seminari, quan tenia 11 anys: “nen, diumenge vinent serà la festa del Bon Pastor. Que arribis a ser un bon sacerdot”. Fins molts anys més tard, quan aquest tema em tocava de prop, no vaig intuir què hi hauria en el cor de la meva mare en aquella llunyana carta. Ara que us escric les meves cartes amigues miro de sentir-ho present, però en un altre grau: Tots som corresponsables els uns dels altres i tots, per igual, som invitats a compartir la tasca de nodrir-nos mútuament de l’aliment de vida que És Jesús, la seva Paraula, la seva Vida.

El Bon Pastor és una de les imatges més antigues que trobem ja a les Catacumbes de Roma, representació entranyable del Pastor carregant sobre les espatlles la ovella que som cada u de nosaltres.

Per a la cultura actual ja va quedant lluny veure en els nostres carrers i camins un ramat conduit pel seu pastor. Però tant se val, la comparança i el missatge ens arriben prou bé.

Jesús comença per proclamar la relació d’amor entre ell i cada un de nosaltres:

  • Les meves ovelles reconeixen la meva veu. El xiulet del meu pastor és inconfusible si estem atents al seu sentiment envers nosaltres. Reconeixem la seva veu en el silenci i l’escolta de la Paraula, en els sagraments i en el gemec de cada germà a qui podem arribar.
  • També jo les reconec i elles em segueixen. Ens reconeix a cada un de nosaltres no com d’un ramat impersonalitzat sinó a cada u pel nostre nom, és a dir, la persona, els sentiments, les fidelitats, els cansaments, i l’apartar-nos d’ell com una ovella perduda. Ell no ens abandona a la nostra sort, sinó que ens cerca, ni que hi hagi d’espines i creus.

ÉS així com ens ha salvat.

I nosaltres, tu i jo, mirem de seguir-lo. Hàgim tastat el que hàgim tastat, no trobem res millor i ens hem quedat amb ell. Li hem confiat la nostra vida, el pasturatge, la salvació.

  • I els dono la vida eterna: Ens fa participants de la seva vida eterna de Fill de Déu. És l’Amic que es dona a si mateix, que no ens guarda secrets, que ofereix la vida per a salvar-nos... que ens ofereix la seva intimitat en poder estar moltes estones a soles sabent que ens estima. Allò que diem sovint en els laudes de diumenges i festes:

“Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor
com terra eixuta sense una gota d’aigua.
L’amor que em teniu val més que la vida...
La meva ànima s’ha enamorat de vós. Em sosté la vostra mà”.

  • NO es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Quina més gran seguretat podríem desitjar? Sota el guiatge del nostre Pastor “no tenim por de res... ens mena a prats deliciosos i ens refà vora l’aigua... per l’amor del seu nom” (del salm 40).

El seu amor ens fa sentir segurs “com un nen a la falda de la mare” (del salm 130”..).

Quan diem que Déu és Amor, estem dient tot això.

Aquesta és la clau que ens ho il·lumini tot:

l’amor que Jesús ens té

és l’amor entre Ell i l’Abbà el seu Pare que és el nostre Pare.

Ens ho diu, Jesús el Bon Pastor al final de l’evangeli d’avui:

  • Jo i el Pare som u. Mira què li diu al Pare al final del Sopar Pasqual en aquella pregària:

“Que tots siguin u, com tu Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres.... Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Jo els faré conèixer encara més el teu nom, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells , i jo també hi estigui.

Tipus recurs pastoral: