Diumenge de Pentecosta

Cicle: 
C
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 5 Juny 2022
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Rebeu l’Esperit Sant

Jesús ho portava en el cor i en la vida. Durant el sopar de comiat els va prometre repetidament el do de l’Esperit Sant: “Encara tinc moltes coses a dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la Veritat, us conduirà cap a la veritat sencera... Serà un altre defensor que es quedi amb vosaltres per sempre, habitarà a casa vostra i serà dins vostre... ell us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre... de vosaltres en farà els meus testimonis...

El do de la Pentecosta ha arribat a cada u de nosaltres en el Baptisme. L’Esperit Sant ens fa fills de Déu. A la carta als Romans llegim (8,14-30): Tots els qui es deixen guiar per l’Esperit de Déu són fills de Déu... l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abbà, Pare! Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu... Igualment l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres que no sabem com hem de pregar però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. L’Esperit Sant suggereix i acompanya la nostra pregària. Ell hi posa la melodia, nosaltres hi fem el duet i en resulta la simfonia on ressona la lloança, el penediment, l’agraïment, les nostres alegries i els nostres gemecs.

L’Esperit Sant dóna en nosaltres els seus fruits, els mateixos fruits que hi ha en Jesús, tal com ens recorda la carta als Gàlates (5,22-23): Els fruit de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix...

Així l’Esperit ens va afinant per a viure la unitat en la diversitat. Units en el Crist, formant amb ell un sol cos, l’Esperit reparteix entre nosaltres les qualitats per a diversos serveis. Rebem dons diferents (els carismes) i entre tots expressem en el nostre entorn les diverses característiques de Jesús: el Jesús en la família, el Jesús dels malalts, dels infants, dels homes i les dones menystingudes, el Jesús company de camí, el Jesús de la tempesta, el Jesús missioner, el Jesús de la intimitat amb el Pare... És així com tots units i en diversitat de dons esdevenim sagrament de la presència de Jesús en el món. És el buf de l’Esperit que va actuant discreta i vigorosament en els nostres cors i en la unitat de germans en Crist destinats a ser els seus testimonis.

Com experimentar la presència de l’Esperit Sant? Jesús digué a Nicodem (Joan 3,8): el vent bufa allà on vol, en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.

El vent no el podem agafar amb les mans, però el podem percebre i ens empeny, tot i que no sabem d’on ve ni on va. Com percebre el buf de l’Esperit? doncs escoltant-ne la remor. El silenci davant la Paraula ens afina l’oïda de l’esperit i ens condueix, com el vent empeny una barca de vela, cap el seu objectiu.

El nostre respirar corporal és un bon símbol del respirar de l’Esperit en la vida cristiana. D’aquí ve que, si ens centrem silenciosament en el respirar, l’Esperit ens agombola en una pregaria senzilla, repetitiva, profunda. No en cerquis resultats. Seran els altres quins aniran veient en tu una pau, un somriure, una actitud serena, lluminosa en favor dels germans i germanes que necessiten de la teva misericòrdia.

Així és com nosaltres, enduts del mateix Esperit que empenyia a Jesús, ara ens empeny en l’acompliment de la missió que se’ns ha confiat.

En acabar-se la cinquantena s’apaga el ciri pasqual.

Ara la llum de la Pasqua la portarem viva en el cor i en la vida.

Tipus recurs pastoral: