Diumenge XIV de durant l'any

“L’alegria de l’Evangeli”

No pot semblar gaire adient que en els temps que correm es parli de l’alegria. Doncs, sí, l’alegria sempre és viva dins nostre quan ens deixem amarar de l’Evangeli, quan respirem Evangeli. Evangeli és Bona Notícia, la gran notícia. I una bona notícia sempre es posa bé.

L’alegria que Jesús ens aporta amb la seva Paraula fa niu en el nostre nucli interior i és com una llum que ens il·lumina en les foscors, ens escalfa en les gelors. No és com l’alegria que dona el món, que se situa a la superfície, que viu de les lluminàries de la moda, de la propaganda, del consumisme. L’alegria de l’Evangeli manté la pau del cor, la joia, la serenor, la paciència, la confiança, l’amor, la fidelitat...

Tot fent camí cap a Jerusalem Jesús ha enviat en missió 72 dels seus seguidors (70 en altres còdexs); aniran als pobles i llogarrets per on ell ha de passar.

Anteriorment ja ho havia fet amb els 12 deixebles. Ara són 70, com indicant que el Senyor confia la missió evangelitzadora a tot el poble fidel, a tots els qui pel baptisme hem estat ungits en la Unció messiànica de Jesús. Ungits per a ser enviats.

El Papa Francesc, amb una forta revolada de l’Esperit Sant, ens recorda que tots som Església Sinodal, Església de tots, tots cridats a ACOMPLIR LA MISSIÓ DE L’Església.

-          Jesús els envia davant seu. Els contactes que nosaltres tenim amb la gent ja són anunci: la nostra actitud, el nostre actuar, les nostres paraules són llum d’Evangeli, són sal en el món.

-          Però els 70 no hi aniran de qualsevol manera. El mestre els reuneix i els prepara. L’Esperit de Jesús anirà amb ells i ells actuaran en el nom de Jesús:

-          Hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que envií nous treballadors. Automàticament pensem en els capellans, missioners i missioneres. També, però hi som tots. El sínode ens ho posa al davant, tal com ja el Concili va deixar clar. Preguem perquè es desvetlli la consciència missionera de molts germans i també donem gràcies perquè molts d’altres ja hi van donant resposta.

-          Aneu” jo us envio!Ens toca dir: som-hi, som-hi tots.Caminem junts, camí sinodal.

-          No ens envia precisament a rebre seguretats i aplaudiments: Us envio com anyells enmig de llops. Talment com succeeix a Jesús, l’Anyell que acompleix la seva missió enmig de persones i institucions i hostils.

-          No porteu bossa, ni sarró ni calçat.Amb despreniment total, amb pobresa evangèlica. No us preocupeu pels aliments ni per l’hostatge, el Senyor proveeix.

-          a les cases on us acolliran sigueu portadors de pau. La pau és l’atmosfera del missatge. Allà on no us vulguin rebre, no passa res. Us espolseu la pols de les sandàlies i endavant.

-          No aneu de casa en casa. No es tracta de ser tastaolletes i divagar d’un lloc a l’altre; cal anar per feina.

-          Allà on us rebin bé mengeu el que us posin a taula, guariu els malats... Hem de deixar-nos acollir i ser acollidors. L’acollida del cor és arrel de tota activitat acollidora.

-          I digueu a la gent d’aquell lloc: el Regne de Déu és a prop vostre. La tasca consisteix a anunciar la Bona Nova de Jesús. Això ens mena a deixar d’anunciar-nos a nosaltres mateixos. És un camí de contínua conversió: passar d’actuar per la pròpia imatge i els aplaudiments a actuar desinteressadament, amb humilitat, despreniment, per amor. L’Esperit de Jesús s’hi posa.

Aquest enviament era tot una aventura per a aquella colla dels 70. Però es refiaren de Jesús, confiaren i es posaren en camí. Resultat: que els passava com al Mestre: eren portadors de pau, guarien malalts, la gent se’ls escoltava, els mals esperits no ho resistien i la gent se’n alliberava.

Els setanta-dos tornaren molt contents. I explicaven a Jesús com havia anat tot. Arribaven amb l’alegria de l’Evangeli.

De segur que el cor de Crist bategaria amb l’alegria i la senzillesa d’aquells enviats. I els feu una precisió per tal que la seva alegria no se’ls diluís:

Alegreu-vos no per l’èxit sinó perquè els vostres noms estan escrits en el cel. La nostra alegria brolla de l’alegria de Déu.

Finalment t’invito a rellegir el clam d’alegria d’Isaïes anunciant temps millors per al poble.

Així com el cant joiós de lloança del salm 65:

Beneït sigui Déu!
No ha refusat la meva súplica,
No m’ha negat el seu amor.