Després de veure com Jesús era endut al cel, els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s’allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d’ Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume. Tots, unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d’ ell.
El Senyor té el palau a la muntanya santa,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.
S’han dit de tu, ciutat de Déu,oracles gloriosos:Compto Egipte i Babilòniaentre els fidels que em coneixen.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:«Fills de Sió.»Diuen d’ella:«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;Aquest i aquell altre són fills de Sió.»
El Senyor va escrivint al registre dels pobles:«Fills de Sió.»I els cantors i els dansaires responen:«Ciutadans de Sió.»
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva.»