Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 5 Febrer 2023
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Vosaltres sou sal i llum enmig de la gent

- Mare, aquí no hi ha sal! I la mare s’aixeca ràpid. Ella ha preparat un bon dinar, en sap molt, ho fa sempre molt bé, però el descuit d’un pessic de sal li ho ha desdibuixat tot. La sal dona gust als menjars, la sal preserva de la corrupció els aliments.

- S’ha apagat la llum; ens hem quedat a les fosques. I algú que sap de què va s’aixeca i encén la llum.

La sal i la llum, dos elements ben casolans que tothom podrà entendre si apareixen com a símbol:

Vosaltres sou la sal de la terra. Vosaltres sou la llum del món!, ens diu avui Jesús.

Si la sal es desvirtua ja no servei per a res. La llençaran al carrer i la gent la trepitjarà.

Si algú encén una llàntia no la taparà amb una galleda, que la llum és per a ser posada ben alt, que tothom s’hi vegi.

El Senyor no ens diu: heu de ser la sal, la llum; sinó vosaltres sou! Ara, avui, aquí, nosaltres som llum, som sal. Doncs cal que per a tothom qui ens envolta, la nostra sal estigui al punt, que la nostra llum es mantingui encesa.

Vosaltres sou sal: En el conjunt de Mateu la sal significa la saviesa. Sabor i saviesa son dues paraules que comparteixen una mateixa arrel. Recordem allò dels Exercicis de Sant Ignasi: “No el molt saber satisfà l’ànima sinó l’assaborir internament...”.

Som sal si assimilem els ensenyaments i les actituds de Jesús. Si ho assaborim internament, aleshores donem gust d’evangeli als qui ens envolten i ells, si son nets de cor, hi trobaran gust i donaran gust a la vida dels altres.

El Senyor hi afegeix: Però si la sal es desvirtua, en què la podem salar? ja no serveix per a res; només per a ser llençada a fora i que la gent la trepitgi. És un avís seriós perquè els cristians correm el risc d’esterilitzar l’evangeli, posar en cotó fluix allò que hi ha d’exigent, d’incòmode, d’esforç, ... acomodant-lo en la pràctica a la mentalitat mundana de la societat que ens envolta. Les benaurances de Jesús són boniques d’escoltar però ens les destenyim en deixar-nos seduir de les benaurances líquides que ens arriben de per tot arreu.

La clau està en el risc de descentrar Déu de la nostra vida per a donar lloc a allò que ens n’aparta.

Senyor, que ens deixem seduir del vostre amor i que tot en nosaltres doni bon gust d’Evangeli!

Vosaltres sou llum: Quan tenim els llums encesos ens hi veiem, veiem les coses il·luminades i no pensem en la llum mateixa. Si il·luminem al nostre entorn és perquè nosaltres som llum. I som llum si el Senyor habita dins nostre, Ell que és la nostra llum.

Ell digué: Jo soc la llum del món. La llum que som i que avui Jesús proclama és Ell mateix en nosaltres. Per l’amor som una mateixa cosa amb Ell. Som llum en la seva llum, i solament podem il·luminar si en la vida som testimonis d’Ell, no pas de nosaltres mateixos.

Per què en tants casos la vida cristiana és foscor per als altres i sal insípida? Doncs ja ho tenim: perquè actuem centrats en nosaltres mateixos, en la nostra imatge, en els nostres èxits, en els aplaudiments dels nostres seguidors. I Déu va quedant al marge.

Que Crist sigui el nostre centre, el nostre amor, la nostra vida, la nostra motivació. Per a ser llum que il·lumina.

La imatge de la llum en aquest fragment evangèlic es complementa amb dues més: la ciutat dalt una muntanya que orienta, nit i dia, els qui fan camí i la llàntia que un cop encesa il·lumina tota la casa.

Com es tradueix en la vida la nostra llum, la nostra sal? Actuant com Jesús i amb les seves motivacions. La litúrgia d’avui ens hi dona senyals de pista. Isaïes: Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo... llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí...

I el salm 111: L’home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la fosca.

Maria, mestressa de casa, sempre a punt amb la sal justa,
Vós que sou esclat potent de la Llum de Déu,
vetlleu perquè siguem sal
i flama en la llàntia encesa.

Tipus recurs pastoral: