Ajuda’ns, Senyor,
a desemmascarar les nostres mentides.
Allunya’ns de tantes hipocresies,
que ens endureixen el cor.
Perdó per tantes vegades que acusem els altres,
els jutgem o ens instal·lem en la queixa.
Ens coneixes bé.
Ens recordes que tots ens equivoquem,
però el que ens defineix
és el que fem després amb el teu perdó.
Quan condemnem els altres, quan els acusem,
quan sovint caiem en la simplicitat
de catalogar-los en bons i dolents...
hem de mirar el nostre cor i fer memòria
de les vegades que tu ens has perdonat.
Gràcies perquè mantens amb nosaltres
un diàleg de cor a cor,
ens estimes amb amor gratuït,
compassiu i benigne i ens regales un perdó
que sempre s’avença a la nostra petició.
Gràcies perquè, perdonats, rebem la pau al cor
i ens sentim cridats a donar testimoni
de la immensitat del teu amor en la nostra vida.
Gràcies per la teva paciència infinita
amb nosaltres.