Diumenge de Rams

En l’inici del teu camí cap a la creu, Senyor,
volem expressar
el nostre desig d’acompanyar-te.

Obre’ns els ulls del cor, Senyor,
perquè sovint ens passa
que els dolors del món ens aclaparen
i els defugim.

Que no siguem indiferents
al patiment proper que ens traspassa l’ànima
ni al dolor que ens arriba per les notícies.

Gràcies per la grandesa del teu Amor
que carrega amb tots els dolors del món
al llarg de la història i arreu de la terra.

El dolor imposat per l’egoisme i les injustícies.
El dolor de la mort, davant malalties
que no som capaços de vèncer.
El dolor de la soledat de la gent gran,
dels marginats.
La desesperació dels que no troben terra
on arrelar-se,
dels que fugen de les guerres, de les fams,
dels que no troben feina.
El dolor de les traïcions
que destrossen amistats i llars.

Gràcies, Senyor, perquè t’ofereixes
i no deixes d’estimar
amb l’amor més difícil i autèntic:
el del perdó.

Gràcies perquè carregues tot els dolors
i pecats del món,
els redimeixes i els transformes
en llibertat, salvació i joia.
Gràcies per vèncer la mort amb la Vida.

Senyor, et vas rebaixar fins a la mort
i ens vas fer comprendre que tot en la vida
pot ser ofrena i oració per als altres.
Que sapiguem viure
cada dia d'aquesta setmana acompanyant-te.
Que compartim amb Tu i amb els qui pateixen
aquests moments d'agonia.

Senyor, la teva mort fou el desenllaç final
d'un estil de viure i de fer
que feia por als qui tenien el poder.
En temps de crisi
qualsevol intent de canvi fa por.
Hi ha molta gent que viu ara
moments molt difícils.
Que no ofeguem el seu clam.

Senyor, et vas quedar tot sol.
Els deixebles no entenien pràcticament res.
Els qui havien rebut els teus favors,
tremolaven de por.
Et van jutjar amb mentides,
com jutgen els profetes de tots els temps.
Dóna'ns força per no fugir.
Que sapiguem seguir-te ni que sigui de lluny.

Senyor, que baldament ens trobem sols,
sapiguem donar la mà
als qui tenim al costat nostre
i compartir amb ells la fe, l'esperança i l'amor.

Senyor Jesús, avui voldríem pregar 
fixant-nos en l’actitud positiva 
de moltes persones:
l’alegria i l’entusiasme dels que et van acollir
quan entraves a Jerusalem;
la disponibilitat dels deixebles 
a fer tot el que demanaves
 per preparar la Pasqua;
la capacitat de gestos d’estimació i tendresa
d’aquella dona que et va ungir amb perfum;
el goig dels qui van compartir amb tu
la taula del sopar pasqual;
el penediment sincer de Pere 
en adonar-se que no havia fet, 
ni de lluny, el que deia;
la capacitat de Simó de Cirena 
per ajudar a portar la creu 
a tots els qui pateixen;
la fe del centurió 
per confessar que tu, el condemnat a mort, 
ets el Fill de Déu;
el coratge de Josep d’Arimatea 
per enterrar el teu cos, 
i el de les dones que davant  del sepulcre 
encara mantenien l’esperança.

I, sobretot, el Diumenge de Rams 
ajuda a fixar en tu, Senyor Jesús, 
la nostra mirada i el nostre cor agraït 
perquè has compartit en tot 
la nostra vida humana, 
obrint l’horitzó de la vida 
més enllà del sofriment i la mort.

Ajuda’ns a prendre seriosament 
la invitació a pregar i vetllar amb tu, 
per no adormir-nos
i estar atents als reptes de cada dia.

Dóna’ns la teva actitud 
serena, pacífica i confiada
davant les acusacions, injúries, humiliacions
i la condemna a mort.
Que et sapiguem reconèixer i valorar
com a Senyor i seguir-te com a únic Mestre.