Divendres Sant - Passió del Senyor

Quan creiem que coneixem totes les respostes,
arriba la teva mort
i ens canvies totes les preguntes.

Ara, davant el silenci de la creu,
tu que ets la Paraula
ens mous a activar la memòria del cor,
obrir els ulls i llegir la realitat des del teu dolor.

Res no és indiferent.

Encara tenim als llavis
el tast del teu pa, Senyor,
amb gust de sopar compartir entre amics.

Encara escoltem la teva veu a cau d’orella
que ens diu: «No tingueu por».

Combregar avui és demanar-te
que omplis els nostres buits
i ens ajudis a portar les nostres creus.

La teva creu és expressió
d’un amor sense mesura
que canta sobre el silenci i el temps
una melodia d’esperança que convida a confiar.

Descobrim en la teva mort
una bellesa amagada
que es nega a sucumbir al desànim,
que ens parla de Vida, d’eternitat.

El teu pas ha convertir la terra
en un lloc de possible trobada amb el Pare.

Sabem que la mort no és l’última paraula.
Ara toca esperar.
L’espera de la teva Paraula de Vida
és el mapa de la nostra esperança.

Senyor Jesús, en actitud de silenci i adoració
et contemplem clavat en creu 
i t’agraïm perquè has volgut ser provat en tot
com nosaltres, llevat del pecat; 
i especialment et donem gràcies 
perquè no t’has fet enrere quan l’egoisme humà
t’ha clavat en creu i t’ha volgut anorrear.

Et demanem que sapiguem ser com tu
en la capacitat d’estimar i perdonar, 
de saber viure a fons el camí de la fe 
i de la donació incondicional 
de la pròpia persona,
de no deixar-nos vèncer pel mal 
ni deixar-nos robar la dignitat de fills del Pare.

Que besant avui la teva creu, Senyor Jesús,
aprenguem a ser més solidaris 
amb tots els qui sofreixen i són maltractats,
especialment per falta d’amor i de respecte:
els perseguits i assassinats per la seva fe,
els maltractats per un sistema econòmic 
que deixa molta gent 
sense recursos i desesperats,
els que són tractats com a mercaderia
pels qui només busquen guany econòmic,
els qui es troben sols o sense objectiu
per viure amb alegria i esperança.

Que sentint com a propi el sofriment humà,
units a Tu, que l’has fet teu,
anem trobant camins d’alliberament
i de vida renovada.

Senyor, durant aquesta setmana
la Litúrgia ens ha anat presentant la teva mort,
l'angoixa de la teva Passió
i el desconcert dels teus deixebles.
Fes, Senyor, que sapiguem callar
i acompanyar en silenci els qui viuen
moments d'angoixa, de passió o de mort.

En la teva mort, Senyor, volem descobrir
i acceptar les «petites morts» de la nostra vida;
que ens parlen de la nostra feblesa
i de la nostra limitació i que Tu, Senyor,
te les has fetes teves.

Senyor, la teva mort es repeteix cada cop
que la nostra societat o la nostra cultura
vol fer-te fora de la nostra vida.
Fes-nos conscients de la nostra supèrbia
i de l'absurd de la nostra pretensió.

Senyor, ajuda'ns a ser forts.
Que sapiguem ser al costat
dels qui ens necessiten.
Que mai no ens rentem les mans
per estalviar-nos maldecaps.