Gràcies, Senyor, perquè no esperes de nosaltres
una resposta perfecta,
sinó que esperes pacient,
una resposta sincera i plena de fe.
Coneixes el ritme de cada cor
i ens convides a viure a fons la realitat,
per descobrir la teva presència amagada
en cada germà
i en cada esdeveniment de la nostra vida.
Gràcies perquè ens recordes
que la fe no és un tema de raonaments,
sinó de la confiança que neix en cada trobada;
en la contemplació del teu pas
per les nostres vides,
en el silenci que ens permet escoltar la teva veu,
i que ens ensenya
que cal viure a fons la realitat
tenint cura de la nostra interioritat.
Gràcies, Senyor,
perquè entres en les nostres vides
encara que les portes estiguin tancades.
Ens sorprens amb la teva abraçada
i ens dius: «La pau amb vosaltres».
Gràcies, Senyor, perquè en cada trobada
ens regales l’oportunitat
d’anar afermant la nostra relació,
per això, humilment et demanem
que augmentis la nostra pobra fe,
que bé sabem que és do i gràcia del teu Esperit.