Avui, Senyor, ens parles de seguiment,
de confiança i de fe.
Ens convides a un seguiment en pensar i obrar
que es fonamenta en el respecte i manifestació
de cadascú com és.
Sabent que no tot el que portem
en la motxilla del cor és el millor,
però forma part del nostre bagatge personal,
i també ho estimes
com a segell de la nostra identitat.
Amb la teva relació personal, Senyor,
ens regales la confiança que neix
de saber que en cap moment ens abandones.
Ni en la tranquil·litat del «tot va bé»
que no fa soroll a l’ànima,
ni en la forta tempesta que ens bloqueja l’escolta
i minva la força de les mans
per seguir mantenint el timó de la nostra barca.
Gràcies, Senyor, per la fe
que esdevé escolta activa de la teva veu.
Fe que és diàleg i que ens fa anar veient que,
molts cops, el més gran que ens passa a la vida
és sovint allò que no es veu,
i que contemplat amb mirada de fe,
ens canvia la vida.