Diumenge I de Quaresma

Gràcies, Senyor, perquè restes sempre
amb nosaltres,
en el cor de cada persona, en cada vivència,
en cada decisió, en cada abraçada.
Gràcies perquè no és un viatge,
sinó un pelegrinatge compartit
amb Tu.

Gràcies perquè és en el silenci del desert
on aprenem que la teva paraula és el nostre nord
que ens orienta, guia i ajuda a ubicar-nos
quan ens perdem o no sabem com avançar.
Sentim la força que ens empeny quan restem
amb Tu.

Gràcies perquè en el mapa de la nostra ruta
res no és definitiu,
el terreny canvia, el paisatge es va transformant
en un de nou més desafiador i més bell
quan sentim que la mirada es renova
amb Tu.

Gràcies perquè ens fas responsables de la vida
en cada passa que ens porta a la següent.
Cal aprendre a llegir els signes
per a reconèixer el missatge
amagat en la realitat
amb Tu.

Gràcies perquè ens recordes
que és necessari que ens deixem d’aparences,
que entrem als racons dels nostres cors,
dels nostres secrets, i ens encaminem cap a Tu,
deixant les nostres seguretats,
fent-nos vulnerables,
per a poder trobar-nos
amb Tu.

Gràcies pel temps de Quaresma;
un temps d’entrenament
per a demanar el pa de cada dia,
aprendre a viure al teu ritme
i alimentar la nostra confiança.
Que anhelem sempre l’esperança
del que sembla impossible.
Que sapiguem viure amb el cor en vetlla
amb Tu.

Senyor, avui ens recordes
que en les dificultats de qualsevol mena
que ens toquin a viure,
tots tenim la força del teu Esperit
que ens dóna la resposta escaient.
Ajuda, Senyor, les persones
que senten que el món els cau a sobre,
les que tenen problemes econòmics
i les que s'han vist enganyades pels amics
o persones de confiança.

Senyor, que els nostres joves
no es deixin ensarronar per falses esperances
ni cerquin fer diners al preu que sigui.
Que no facin del diner i de l'èxit el seu únic déu.

Senyor, durant aquesta Quaresma
volem dedicar algun temps a pensar
en les persones que ens han ajudat
a arribar fins al dia d'avui.
Que els arribi el nostre amor
i el nostre agraïment.
Posem a les teves mans
els qui han encarnat un paper negatiu
en la nostra vida,
ajuda'ls i dóna'ns generositat
per estar-nos de pensar en elles negativament.

Aquests dies de Quaresma, Senyor,
volem dejunar d'empipaments
i de paraules malagradoses,
i fer de la nostra llar i dels llocs de treball
espais on es respiri respecte i amabilitat.

Gràcies, Senyor,  perquè amb la teva lluita
contra les temptacions del diable
ens has donat exemple i força
contra les temptacions, tan reals, de cada dia.

Tu no vas voler vendre’t l’ànima
per la satisfacció de la teva fam,
i nosaltres ens creem tantes necessitats
artificioses, sempre insatisfets,
mentre hi ha germans nostres
que no tenen cobertes les necessitats
de supervivència i d’una vida digna,
i mentre el planeta va exhaurint
els seus recursos i la seva capacitat
de regeneració.

Tu no et vas deixar seduir pel poder
i la supèrbia, que porten a veure els altres
com uns rivals a sotmetre
o uns súbdits a explotar,
i ens anul·len la capacitat de ser germans.

Tu no vas voler fer de Déu
una mena de guardaespatlles
protector contra tota desgràcia.

Ajuda’m a aixecar-me cada cop que caic,
perquè només ben agafat a tu
puc continuar caminant cap a la vida.