Ens demanes, Senyor,
que ens rentem la cara i ens perfumem
i malgrat que això pot semblar
un gest superficial,
que es queda en l’aparença,
és una crida a l’autenticitat:
a despullar-nos de tot maquillatge
per trobar en Tu el nostre autèntic jo.
En aquesta trobada
ens mou la urgència de deixar
una empremta del perfum de la teva presència
al nostre pas.
Gràcies perquè ens convides a viure
en veritat i transparència,
a fer les parades necessàries
en la ruta de la nostra vida.
Que, com el bon samarità,
no passem de llarg i fem el que cal fer.
Res d’això s’improvisa;
no es pot comprar ni manllevar.
Per això ens recordes
que cal preparar-se per al camí,
entrenar el cor a mirar com cal
i deslliurar-se de càrregues innecessàries
per poder tenir les mans ben buides,
disposades sempre al servei.
Gràcies per aquest temps de conversió,
de tornar a les arrels de la mateixa vida
i prendre decisions, si s’escau,
de canvi de ruta o d’estil de caminar.
Concedeix-nos la gràcia necessària
per a no cansar-nos ni aturar-nos.
Que mai no ens quedem aturats
al marge del camí
lamentant-nos o amb la queixa al cor.
Gràcies, Senyor,
perquè et sentim i et sabem a prop,
i malgrat que és un camí personal,
el de la Quaresma,
ens convides a viure’l en comunitat,
en compromís compartit.
