Diumenge III de durant l'any

Estem cridats a alliberar-nos
de tot allò que ens esclavitza:
el consumisme, la superficialitat,
la indiferència, les falses aparences
que ens fan perdre la nostra identitat.

Estem cridats a ser llum de veritat
per damunt d’unes lluminàries
d’espectacles i aparadors
que ens distorsionen la mirada
i deformen la realitat
fent-nos caminar maldestrament
com si ho féssim a les fosques.

Estem cridats a no excloure ningú
ni deixar enrere els petits, els pobres,
els qui pateixen, no oblidar-los,
no convertir-los en una estadística
ni reduir-los a un breu esment
en les xarxes socials.

Que no ens excusem en falses modèsties
ni escoltem les veus que ens volen fer creure
que és poc el que podem fer.

Que no tinguem por de preguntar-nos
quina és la nostra missió en aquest món,
quin és el compromís personal
que hem de dur a terme.

Que no ens deixem atabalar
pel ritme accelerat de la vida,
per les presses imposades que ens impedeixen
de veure la nostra vida
en el seu veritable sentit i profunditat.

Tots som cos, tots som membres.
Tots som germans.
Ajuda’ns, Senyor,
a descobrir el nostre do-carisma,
perquè el fem créixer
i el posem al servei dels altres
perquè entre tots fem de l’avui
un temps de gràcia.

Senyor, quan les coses rutllen,
ens sembla que tenim fil directe amb Tu.
Guareix la nostra sordesa
quan tot ens surt a l'inrevés
o així ens ho sembla,
quan ens sentim jutjats injustament
i quan la violència ataca sense cap raó aparent,
a fi que actuem segons la teva Voluntat.

Senyor, que sapiguem
cercar espais per a la pregària
i que et tinguem present durant el dia.
Que quan comencem una activitat,
pensem que ets amb nosaltres
i que et serveixes de nosaltres
per cuidar del món i de les persones.

Senyor, tot llegint l'Escriptura
vas comprendre la teva Missió.
Que la nostra participació
a la Litúrgia del Diumenge
ens ajudi a organitzar com a cristians
la setmana que comença.
Que ens sentim cridats i elegits.

Senyor, ajuda'ns a trobar
el nostre lloc en la vida, en la família,
en el treball i en la comunitat cristiana.
Que valorem el nostre paper i la nostra funció
sense comparar-nos ni envejar a ningú.  

Senyor Jesús, tu ets la Paraula encarnada.
Per això vull viure atent i pendent de tu,
contemplar-te i imitar-te
com un infant contempla i imita
els gestos i paraules del seu heroi.

Sé que això no em llevarà res del que és meu,
sé que no quedaré despersonalitzat.
Els carismes que tu has posat en mi,
units als dels meus germans en la fe,
manifesten al món la teva imatge
i les teves obres,
i així va madurant en mi la teva empremta,
així vaig creixent
vers allò que he d’arribar a ser.

Que la meva vida sigui anunci de llibertat,
llum per als cecs,
gràcia per als captius i oprimits,
proclamació de la bona notícia
de la teva presència i acció en mig del món,
especialment entre els presos, els malalts,
els pobres, els rebutjats,
els descartats d’aquesta societat
que només es mou pel benefici immeditat.