Ens manca vi, Senyor!
Però anem tan atabalats
atenent a tantes coses, compromisos i persones,
que ni ens adonem de la manca del vi de l’alegria
en la nostra vida, i malgrat que intuïm
que pot canviar el to de la celebració,
seguim amb l’enrenou de fer i fer tantes coses,
que no ens adonem que perdem el gust
de la teva presència.
Ens manca vi, Senyor!
Però ens regales una Mare
atenta a les nostres necessitats
que, a cau d’orella i discretament, t’ho recorda,
perquè com a bona mare ens cuida
i vol que no patim
la mancança de la teva presència
en les nostres vides.
Tu no pots estar-te de la pregària d’una mare,
i quan ho creus necessari,
obres en nosaltres el miracle de la abundància
i ens sadolles amb gestos
que ens transformen.
Això sí, ens fas saber
que hem de posar-nos al servei,
omplir amb el nostre esforç els càntirs
i tenir plena confiança.
Ens manca vi, Senyor!
Però et donem gràcies,
perquè ens ensenyes en la realitat de cada dia
que cal refermar el pas i ser portadors d’aigua,
que per gràcia teva podrà esdevenir vi
si caminem en la veritat,
atents a les necessitats dels altres,
donant-nos aquí i ara,
sense malbaratar el temps ni les oportunitats,
entusiasmats per la vida
i gaudint de cada germà
i de tot el que ens regales,
per a celebrar la vida.