Gràcies, Senyor,
perquè malgrat que no necessites néixer,
vols compartir camí amb nosaltres,
i t’apropes des de la paraula i la vida.
Gràcies per ser la llum
que trenca amb totes les nostres foscors
i ens empeny a seguir caminant.
Gràcies per ser paraula de salvació
durant les nostres febleses, limitacions i pors.
Gràcies perquè despertes
els racons més adormits de la nostra consciència
i, amb el plor d’un infant, ens recordes
que estem cridats a no deixar de ser nens.
Prou hem entès que per a trobar el pessebre
cal que sortim de les nostres circumstàncies
i del «jo» egoista que ens enterboleix la mirada
i no ens deixa reconèixer
el camí que ens porta a Tu.
Que quan et reconeguem davant nostre,
aprenguem a contemplar-te.
Que no ens faci por el silenci
ple de la teva presència,
i visquem oberts a la sorpresa
de la teva paraula en les nostres vides.
Que ens commoguem amb la pobresa
del nostre voltant,
sigui quina sigui la seva manifestació,
i ens toqui el cor per reprendre el camí
amb un nou compromís de servei
i entrega generosa.
Que aprenguem a posar la mirada i accent
en allò que és realment important.
Ensenya’ns a veure en cada rostre,
a descobrir-te en cada racó de camí.
No permetis que se’ns endureix el cor.
Que celebrem cada trobada,
perquè en cada una d’elles
celebrem Nadal.